Recorregut: Tota la Plana de Lleida és una zona intensament conreada, i el Pla d'Urgell n'és un exemple ben clar. Aquesta comarca va ser una de les primeres zones de rebre l'aigua del Canal d'Urgell, a mitjan segle XIX. L'arribada del regadiu a aquestes terres va suposar un gran canvi en tots els àmbits, social, econòmic i natural.
El Pla d'Urgell és una comarca totalment plana situada al bell mig de la Plana. Actualment està conreada en més del 85% de la seva superfície total, el 95% de la qual de què el de regadiu, majoritàriament "a manta". Els principals conreus són els cereals, que ocupen el 42% de la superfície conreable, panís o blat de moro és el primer en importància, seguit pel blat i l'ordi, als secans. Els farratges, sobretot d'alfals, són un altre conreu molt destacat, que arriba al 33% de la superfície. La fruita dolça, sobretot pomes i peres, ocupen un important 20%. Un altre conreu important són les cebes. Hortalisses, ametlles i oliveres tenen molt poca importància.
En aquest itinerari no recomanarem cap ruta concreta, ja que podrem observar les espècies citades arreu de la comarca, i en aquest sentit recomanem que els lectors circulin lliurement pels camins. Dividirem l'itinerari en conreus de secà i de reg, i únicament anomenarem alguns llocs singulars o de més interès. Ja que els terrenys són de propietat privada, s'ha d'evitar tota conducta que pugui malmetre-la o perjudicar el propietari. Qualsevol recorregut triat es pot fer amb cotxe, o també, gràcies a la suavitat del relleu, amb bicicleta, molt recomanable sobretot a la primavera.
Si bé un ambient tan humanitzat com els conreus, que no està amparat per cap figura de protecció, d'entrada pot convidar poc a una sortida ornitològica, hem cregut interessant incloure un itinerari d'aquestes característiques ja que a la Plana de Lleida aquest és l'ambient majoritari, i perquè creiem que tots els ambients, siguin o no protegits, mereixen la nostra atenció.
De pas: grua, oca vulgar, diverses espècies d'ànecs, milà negre, diverses espècies de limícoles, oreneta de ribera, cuereta groga, còlit gris, mosquiter de passa, mastegatatxes.
Itinerari: Als conreus de regadiu, sobretot a l'alfals o en sembrats de cereal, a l'hivern hi trobem importants concentracions de fredelugues. Enmig d'aquests grups hi podem localitzar també daurades grosses, solitàries o en petits grups, i fins i tot els darrers anys rareses com la fredeluga gregària. Entre els ocells que freqüenten els camps també trobem esplugabous, estornells (sobretot vulgar, i en un petit percentatge també el negre), titelles, aloses, cueretes blanques, columbiformes (tudó, xixella i colom roquer), etc., que sovint coincideixen tots junts en estols mixts. Tampoc no és rar observar-hi, sobretot a l'hivern i en període de dispersió post-nupcial, grups importants de sisons, alguns d'un centenar i fins i tot més grans. Durant la migració s'hi observen grups, sovint importants, de cueretes groges, i amb els camps embassats, quan es reguen, també algunes espècies de limícoles o grups de cigonyes, pasturant a la recerca d'insectes o micromamífers.
A l'època de cria veurem com les orenetes vulgars, cuablanques i els falciots negres, que nidifiquen a tots els pobles, es reparteixen l'espai aeri vertical dels camps per aquest ordre. Sentirem cantar les guatlles enmig dels conreus, i els incansables cruixidells als matolls dels marges, i si aquests són prou embardissats, també la bosqueta vulgar, el rossinyol i el més escàs gratapalles. Als fruiterars hi nidifiquen sobretot merles, grives, caderneres, verdums i gafarrons. A l'hivern, si bé aquests també hi seran presents, hi trobarem pinsans, pit-roigs, mosquiters i tords, entre altres.
Les petites basses de reg que hi ha repartides per tota la comarca són força interessants, sobretot quan tenen un cinturó de vegetació ben conformat, atesa l'escassetat d'arbredes a la comarca. Hi podrem observar com a hivernants el bernat pescaire, corb marí gros, diverses espècies d'ànecs, mosquiter comú, pit-roig i pinsà comú, entre altres. De pas hi trobem camallargs, xivita, gamba verda, gamba roja vulgar, xivitona, blauet, oreneta de ribera, mosquiter de passa, mastegatatxes. Entre els nidificants citarem el cabusset, ànec collverd, polla d'aigua, fotja vulgar, tórtora, balquer, rossinyol bord i teixidor.
En bona part dels pobles hi trobarem un niu de cigonyes coronant el campanar de l'església. És curiós el de Bellvís, on entre les pedres del campanar hi trobem també un niu de cotorretes grises, l'únic que es coneix a Catalunya en aquest tipus de suport. Les torres o masos enmig dels conreus són lloc de nidificació preferent per a xoriguers, òlibes, mussols, estornells i pardals. Un altre bon lloc per fer una parada són les granges que trobarem per tota la comarca, on hi observarem grans grups d'estornells i pardals, i també coloms roquers, cueretes, cotxes fumades, mosquiters, garses, i als femers i les seves tolles la puput i molt sovint diferents espècies de limícoles i ardeids com l'esplu-gabous, entre altres.
També s'ha de destacar el riu Corb, sobretot entre els Arcs i la seva desembocadura a Vilanova de la Barca, on hi ha trams amb un bosc de ribera encara relativament ben conservats. Hi nidifiquen l'aligot, el xoriguer comú, el milà negre, el mussol banyut, el xot, les mallerengues blava i carbonera, l'oriol i el teixidor. També a l'hivern, hi són abundants el becadell comú i la xivita, i s'hi localitzen importants dormidors de tudons.
Finalment, cal fer un esment especial al desaparegut estany d'Ivars. Situat entre les poblacions de Vila-sana i Ivars d'Urgell, es tractava d'una llacuna endorreica estacional, de comportament similar al clot de la Unilla, però de caràcter salí, que en períodes àrids s'arribava a assecar, i s'hi formava una crosta de sal que fins i tot es comercialitzava. En 1861, però, perdé aquestes característiques, en derivar-hi els desguassos del Canal d'Urgell, fet que la convertí en un gran embassament permanent (d'unes dimensions de 800x2.400 m, i amb uns 4 m de fondària), que servia també per regular el reg de tota la zona. Aquest nou estany acollia importants concentracions d'ocells aquàtics. L'any 1947, però, es va dessecar contra la voluntat popular. Avui les seves terres estan conreades, tot i que hi ha un projecte per recuperar-lo com a embassament permanent.
Els conreus propis dels secans són bàsicament l'ordi, i després els ametllers i les oliveres, que també abunden als marges dels camps de cereals. Als secans hi trobem tradicionalment diferents tipus d'usos agrícoles: els guarets, terrenys que es deixen reposar, generalment per un període d'un a tres anys, i els erms, que porten molts anys sense conrear-se, o bé no s'han conreat mai, i sovint només es dediquen a la pastura dels ramats. Abans del Canal d'Urgell, tot el Pla d'Urgell era un gran secà, i gran part de les terres eren ermes. Avui en dia, només en queden alguns fragments de superfície ridícula. Com hem dit, avui la superfície de secans a la comarca del Pla d'Urgell és gairebé testimonial, i encara en gran part està dividida en petits retalls enmig dels extensos regadius. Malgrat tot, encara mantenen un cert interès ornitològic, en bona mesura per la proximitat d'altres àrees de secà més grans i més ben conservades. Hi trobem encara nidificant l'esparver cendrós, el sisó, el torlit, el gaig blau, el cucut reial, el trobat, la calàndria i la terrerola vulgar, entre altres espècies, i bones poblacions salvatges de perdius roges, pràcticament extingides al regadiu.
El secà més important és el de Vilanova de Bellpuig, ja en contacte amb els secans de les Garrigues i l'Urgell, l'únic on encara s'hi pot trobar nidificant ocasionalment a l'esparver cendrós i al sisó, i amb unes bones poblacions de gaig blau, molt rar a la resta de la comarca. Un reducte de secà també important és la serra de Mollerussa-Secà de Miralcamp, notable especialment per les concentracions hivernals de torlits que acull. I per fi, n'esmentarem altres més petits a Bellvís, com el tossal del Vega i el conjunt del tossal Roig i lo Pou de l'Or, on encara hi ha un petit reducte fet d'alzinar; també la Serra de Barretpicat, als Arcs, aquest darrer ja substancialment transformat.
Hi ha altres petits retalls de secans i d'erms, alguns protegits per afloraments de sauló, al capdamunt de petits tossalets, que ens trobarem dispersos per tota la comarca. Si bé de superfície ridícula, caldria conservar-los pel valor patrimonial que acullen, ja que ens permeten imaginar-nos com era la nostra comarca fins i tot abans de les primeres transformacions agrícoles.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
