Recorregut: Secà cerealístic al sud-est de la ciutat de Lleida, amb guarets i erms, i alguns ametllers. Aquest és sense dubte el secà de caire estèpic més important que resta a Catalunya. Una petita part, en concret la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, està declarada ZEPA (zona d'especial protecció per als ocells).
Accés: Sortim de la ciutat de Lleida per l'accés a l'autopista en direcció a Maials. Poc abans d'arribar al peatge d'entrada trobem la sortida cap a la N-230. A la sortida d'Alfés, just davant la gasolinera, a l'esquerra, trobem el camí d'Aspa.
Itinerari:
D'Alfés fins a Aspa la carretera transcorre entre ametllers i camps de cereal en els quals és possible veure espècies com l'esparver cendrós, el sisó, el mussol comú i el botxí. A la tardor és un bon lloc per observar el falcó mostatxut i, a l'hivern, l'arpella pàl·lida i l'esmerla.
Just abans d'arribar a Aspa, la carretera creua el riu Set. Aquí val la pena aturar-se uns moments: la merla blava i el còlit negre viuen en aquesta zona i els arbres als marges del riu poden albergar bastants passeriformes a l'hivern.
A continuació travessarem la carretera d'Artesa de Lleida a Aspa per continuar en direcció Castelldans. Aquí el bosc de ribera es fa més espès. A les roques i brolles a l'esquerra hi ha el còlit negre (sobretot a l'hivern), el gratapalles, la merla blava i el tallarol capnegre, entre d'altres; a la dreta les espècies típiques del bosc de ribera, a més dels visitants hivernals com el tord ala-roig.
Més endavant la carretera segueix cap a l'esquer-ra i puja fins a un pla extens. Aquí és fàcil observar l'aligot comú, el capsigrany, el còlit ros i la cogullada fosca. Aquesta és també una de les principals àrees de dispersió per als joves i immadurs d'àguila daurada i àguila cuabarrada.
Continuarem fins la carretera de Castelldans, on haurem de girar i tornar pel mateix camí cap a Aspa. En arribar a la carretera d'Artesa, si encara no hem vist el còlit negre, tindrem una altra oportunitat als talladets i masos que hi ha just abans de la carretera.
Durant els següents 5 km seguirem la carretera en direcció a Artesa de Lleida, però sense abusar de l'accelerador, ja que aquesta és una bona zona per veure un grapat d'espècies interessants.
En aquest punt girarem a la dreta, seguint una pista, paral·lela a un aeròdrom d'aeromodelisme, bastant deteriorat. Durant els 3 km següents s'ha d'estar molt atent per aprofitar les possibilitats de veure la ganga, el xoriguer petit i el trenca, l'últim als voltants de la plantació de pins o en fileres d'ametllers. Quan s'arriba a l'extrem oriental de la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, indicat pels cartells que anuncien la prohibició del pas, hem de girar cua per tornar a la carretera. Si ens trobem aquí al capvespre, durant els mesos d'estiu és possible sentir els cants del siboc i l'enganyapastors, a vegades ambdós alhora.
Travessarem la carretera i seguirem la pista cap a ponent, des d'on tindrem unes bones pers-pectives sobre gran part de la zona. Després d'una baixada trobem un petit creuament. Girem a la dreta i travessem l'autopista. Just a l'altre costat agafem el camí de l'esquerra, que ens portarà a la timoneda d'Alfés. En aquest últim tram, durant el mes de setembre, existeix la possibilitat de trobar el corriol pit-roig, el còlit gris i el falcó mostatxut en els camps llaurats.
La timoneda d'Alfés és l'únic lloc de tot Catalunya on cria l'alosa de Dupont. És una espècie amagadissa. És per això que necessitarem una bona dosi de paciència i sort si la volem veure. És aconsellable intentar-ho a partir del mes de febrer i a primera hora del matí o al capvespre, els moments de més activitat cantora. Altres alàudids més abundants són la calàndria i la terrerola vulgar, aquesta només a la primavera i l'estiu. També, a la primavera, cal remarcar la presència del cucut reial així com la del gaig blau, el siboc i el trenca, que crien a la zona.
Ara anirem a buscar la pista que porta al pont del costat de la zona dels serveis de l'autopista. A l'altre costat podem realitzar més observacions de les típiques espècies del secà, especialment el torlit i la ganga. Seguint tot recte s'arriba a la N-230, per la qual tornem a Lleida per finalitzar l'itinerari. Alternativament, podem investigar més a fons aquesta zona que ofereix bones oportunitats de veure alguna espècie que encara no hem vist.
Duració aproximada: 4 hores o més. Distància: 50-55 km.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
