• Fins a Montagut, la carretera corre entre fruite-rars i descampats de baix interès ornitològic. A uns 3 km de la ciutat hi ha un camí a mà dreta què porta a l'abocador de la serra Llarga. Aquest és un indret interessant a l'hivern per les seves concentracions de gavines vulgars, cigonyes blanques i esplugabous.
• A partir de Montagut el paisatge és més obert, amb camps d'alfals, cereals i petites zones seques o saladars. Aquí, a la finca Vall Companys i els seus voltants, a la primavera-estiu hi trobem el gaig blau, l'abellerol, el torlit, la guatlla i el capsigrany, entre altres. Durant l'època de migració postnupcial el falcó mostatxut és regular, i a l'hivern es pot veure el falcó pelegrí, l'esmerla, l'arpella pàl·lida i el sisó.
• La pròxima carretera asfaltada a mà dreta ens porta al pantà de l'Arròs, a uns 3 km de distància. Tot i haver perdut molt interès en els últims anys a causa de la colmatació que ha patit, que ha reduït la superfície d'aigües lliures, encara val la pena visitar-lo per veure espècies com el teixidor, l'arpella vulgar, el martinet de nit i amb menys freqüència el martinet menut, el cabusset, el gaig blau i un nombre variable de limícoles i ànecs segons l'estació de l'any i el nivell de l'aigua.
• Una vegada de nou a la carretera, seguirem fins que, més endavant, aquesta travessa el canal d'Aragó i Catalunya, baixa i després puja a un pla amb el poble de Santa Maria de Gimenells a la vista. En els camps de les rodalies d'aquest poble hi ha una població hivernant regular de daurades grosses, que sovint acompanyen les més nombroses fredelugues. En període també s'hi poden veure alguns estols de fins a un centenar de sisons. Les parets del pantà de Sant Gregori poden servir com a mirador de la zona. Al mateix poble la tórtora turca és molt abundant.
• Continuarem cap a Gimenells en direcció oest. A l'hivern, els fruiters i rostolls als afores del poble resulten molt atractius per a diversos passeriformes, com el pinsà mec.
• A les pinedes d'aquest sector, a més del bruel i altres espècies comunes, podem trobar el mussol banyut i qui sap si també el trencapinyes.
• D'aquí continuarem cap a la finca de Sant Miquel, a la qual arribarem seguint la carretera A-1241 de Saidí al Torricó en direcció a aquesta darrera població. El terreny està constituït per camps oberts i un parell de petits saladars. Aquesta zona és de gran interès per a rapinyaires hivernants com el milà reial, l'arpella pàl·lida, l'esmerla i el falcó pelegrí. A l'estiu, hi podem observar el gaig blau i l'abundant abellerol, que afegeixen un toc de color a la zona.
• Seguirem la pista que travessa Sant Miquel fins la bassa del Pas. Aquesta bassa, juntament amb la seva veïna, la de Santa Rita, és una de les zones humides més importants de tota l'àrea.   A l'hivern, hi ha un dormidor de milers de gavines vulgars, a més d'agrupacions importants de corbs marins, cabussons i moltes espècies d'ànecs. Als marges fangosos, sobretot si el nivell d'aigua és baix, hi pot haver una bona varietat de limícoles des de la tardor a la primavera, i la colònia de cria dels martinets i esplugabous és molt impressionant. Des de la pista es pot observar tots els racons més interessants de la bassa i després visitar la bassa de Santa Rita, menys atractiva ornitològicament parlant, però capaç de produir sorpreses de tant en tant.      

La tornada a Lleida s'aconsella fer-la per Almacelles, a través de la N-240.

Duració aproximada: un mínim de 4 hores, però l'ideal serien sis hores.
Distància: 90 km aproximadament.