Recorregut: L'estret i llarg pla que anomenem secà de Bellmunt avança del nord-oest cap al sud-est, des de la Sentiu de Sió fins vora la serra d'Almenara, sembre ben definit al sud per les serres del Camp i de les Quadres. Al nord el tanquen els petits vessants que cauen cap al riu Sió.
Es tracta d'un pla sobre substracte guixenc d'aproximadament 12 quilòmetres de llarg per 2 d'ample, continuació natural de la serra Llarga, que tenim a l'oest. Els conreus són bàsicament, de cereal (ordi) amb petites taques i franges ermes als caps dels tossals i al mig del pla. Aquest fet li dóna una riquesa ornítica i botànica molt interessant. Precisament a causa d'aquesta riquesa, una bona part de la serra de les Quadres, aprox. 400 hectàrees, està integrada al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
Tot i la protecció de la serra de les Quadres, i ser els plans de Bellmunt un dels millors espais de Catalunya per a l'avifauna estèpica, s'ha de lamentar la total desprotecció de la resta de l'àrea. És més, gairebé la totalitat de l'espai està inclòs dins l'àrea regable del canal Segarra-Garrigues. La possible posada en reg d'aquest espai comportaria la quasi total desaparició de la riquesa ornítica de caràcter estèpic d'aquests plans.
A part d'acollir una bona mostra en general d'ocells estèpics, la importància ornítica s'ha d'atribuir sobretot a dos fets: ésser la zona de Catalunya i possiblement del nord-est de la Península Ibèrica amb més densitat de sisó i tenir una de les tres colònies més importants de Catalunya d'esparver cendrós.
En general, a partir de la segona setmana de juny, es produeix la sega del cereal i al cap de poques setmanes i quan la majoria d'ocells han acabat la seva reproducció, la intensitat de les observacions baixa molt. Cal tenir-ho en compte a l'hora de programar una visita a aquesta zona i per extensió a la resta de zones agrícoles de secà de la Plana de Lleida. La millor època per visitar aquest i altres "secans" va de mitjan març a finals de juny.
L'itinerari descrit a continuació és simplement la indicació per seguir un camí que recorre gairebé sense discontinuïtat tot el pla, des de la Sentiu de Sió, a l'oest, fins al Canal d'Urgell, a l'est. Seguint aquest camí es pot observar pràcticament tot el pla ja que, com hem indicat abans, te una amplada de només uns dos km. Tenint en compte això, sabem que després d'agafar un altre camí per anar a algun lloc concret, tornant al camí descrit, podrem continuar travessant el pla.
Atès el caràcter guixenc i argilós del terreny, després d'una forta pluja els camins esdevenen pistes de patinatge, llavors és convenient no circular-hi ni tan sols amb vehicle tot terreny.
De pas: milà negre, milà reial, aligot vesper, falcó cama-roig, ballester, oreneta de ribera, cuereta groga, bitxac rogenc, còlit gris, còlit ros.
Accés: Situats a Balaguer, sortirem en direcció a la Seu d'Urgell per la carretera C-13. Uns 2 quilòmetres després, just quan trobem la placa del km 33, girarem a la dreta cap a una estreta carretera sense indicacions. Es tracta d'un tram de l'antiga carretera a Agramunt, que ens portarà al cap de 3 quilòmetres a la Sentiu de Sió. Hem indicat el pas per aquest antic tram i no per la carretera nova, ja que val la pena admirar els magnífics vessants erms al sud de la carretera, que fan de límit al pla que anem a visitar, i que contenen comunitats florístiques destacades.
Just a l'entrada de la Sentiu, girarem a la dreta per seguir per l'avinguda de Catalunya fins al final del poble, on davant d'una casa de pedra s'acaba el paviment i situem el quilòmetre zero del nostre recorregut.
Itinerari: Uns 250 metres després de l'inici, girarem a la dreta per seguir sempre cap a l'est. Cal no agafar tampoc el camí amb la indicació "polígon Erial".
A partir del km 2, el recorregut es fa més interessant, en tenir molta més vista. Durant tot aquest primer tram (terme de la Sentiu) la major part de les taques ermes que podrem observar estan plantades amb pins, fet que resta interès al lloc per als ocells més estrictament estèpics, però que afavoreix altres, com poden ser el botxí, el tudó o la xixella. Veurem al fons i a la dreta, dalt d'un dels turons de la serra de les Quadres, el poble de Bellmunt.
Tres quilòmetres després de la Sentiu, trobarem una casa enrunada on nidifiquen el xoriguer comú i el mussol comú. A partir d'aquesta zona, ja lliure de pins, i a causa de les franges ermes que hi ha entre cultius, serà fàcil, de març a principis de juny, veure i escoltar els mascles de sisó durant la seva parada nupcial. Tot i nidificar als camps de cereal, el sisó necessita els erms i guarets com a zona d'alimen-tació; així doncs aquesta alternança entre cultius i franges ermes li és molt favorable. També serà fàcil observar i escoltar, sobretot al capvespre, part de la nombrosa població de torlit present a la zona gràcies a aquestes franges ermes.
També a partir d'aquí i fins que ens creuem amb la carretera de Bellmunt a Montgai es troba cada any la millor zona de nidificació de l'esparver cendrós. Si visitem la zona durant el juny, observarem petites taques de cereal (1/2 ha) sense segar. Es tracta de l'espai que es deixa, de comú acord amb el propietari del camp, amb indemnització inclosa, fins a l'envol dels polls d'aquest rapinyaire. Cal no atansar-se a aquestes taques i sobretot no entrar dins el cereal, ja que el rastre que deixem podria afavorir la predació dels polls per guineus o gossos.
Un quilòmetre després de la casa en runes i davant d'una granja i un magatzem, ens hem de desviar a la dreta i al cap de pocs metres altre cop a l'esquerra, per continuar com sempre cap a l'est. En aquesta zona potser més que en altres, observarem a l'altra banda del pla (sud) bastants arbres als marges dels camps de cereal. En aquests arbres hi nidifica, entre altres, alguna parella de cornella, fet poc habitual en una zona gens boscosa. Els nius de cornella i els de la més nombrosa garsa són aprofitats per l'abundant població de xoriguer comú, que a diferència d'altres espais de la Plana de Lleida on aprofita bàsicament els forats a les cabanes per nidificar, aquí ho fa gairebé de forma exclusiva als nius d'aquests còrvids. També aprofiten aquests nius unes parelles de falcó mostatxut. Amb una mica de sort, podrem presenciar les espectaculars acrobàcies d'alguna parella intentant caçar a duo algun pobre alàudid. Les postes de cornella i garsa són parasitades pel cada dia més escàs cucut reial.
Al km 5,4 de la sortida de la Sentiu, i després de travessar una canalització elevada girarem a la dreta seguint la mateixa canalització. És un bon lloc per observar els abellerols caçant.
Al quilòmetre 7 trobem la carretera de Bellmunt a Montgai que travessarem. Al cap de poc, el pla es torna més ample. Trobarem diverses bifurcacions a dreta i esquerra. Si volem seguir el camí indicat, en cas de dubte cal seguir sempre paral·lels a la zona central, més plana.
Durant qualsevol moment del recorregut ens podem trobar, entre altres, aufranys a la recerca d'algun conill mort, alguna àguila marcenca, arpelles joves... A l'hivern serà fàcil observar l'arpella pàl·lida planant per damunt dels camps de cereal. Durant l'època de cria, cal mirar atentament si veiem que algun d'aquests rapinyaires passa per damunt de la zona de nidificació dels esparvers cendrosos, ja que si és així, la batalla aèria està assegurada.
Aquests darrers anys, possiblement a causa de la presència de més ornitòlegs que visiten aquest i altres secans, es fa habitual observar bàsicament durant el mes de maig algun falcó cama-roig parat en posadors o alimentant-se a terra. Cal estar a l'aguait, doncs, ja que tots els petits falcònids poden no ser xoriguers vulgars o falcons mostatxuts.
Onze quilòmetres i mig després de la Sentiu el camí mor en un altre, més important. Si girem cap a la dreta (sud), veurem al cap de pocs metres el Canal d'Urgell que en aquest punt passa enfonsat uns metres per sota del pla. Això fa que al seu voltant i durant aproximadament un quilòmetre es formin uns petits cingles terrosos que són aprofitats, entre altres, per una important colònia de gralla, que troba aquí un lloc ideal per nidificar, ja que a pocs metres té un abocador d'escombraries on té abundant menjar. També hi troben refugi per criar unes quantes parelles de xoriguer comú i alguna de mussol comú i d'òliba. També es pot observar alguna parella de gaig blau. Tots aquests ocells comparteixen el lloc amb nombroses famílies de conill, que juntament amb la vegetació que creix al voltant del canal, donen al lloc un aspecte molt atractiu.
Si seguim el camí que va paral·lel al canal cap al sud, trobarem al cap de poc una carretera que seguint-la cap a la dreta ens portarà a Castellserà en pocs quilòmetres. Un cop al poble, si seguim primer la indicació "al rellevo" i després la d'Ivars d'Urgell, arribarem a la carretera de Balaguer a Tàrrega.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
