Recorregut: Aquests plans els trobem al límit entre el Pla de Lleida i les primeres serres del que podríem anomenar pre-Montsec; En aquest sector ja comencen a aparèixer els primers boscos d'alzina, anys enrere molt explotats i que ara tornen a repoblar de forma natural molts racons.
El Pla de la Figuera i el Pla d'Os, situat una mica més amunt, si no s'hi posa remei, amb els macroregs del canal Algerri-Balaguer i del Segarra-Garrigues, poden esdevenir un dels pocs llocs amb característiques d'àrea estèpica de tot Catalunya. Amb tot, cal esmentar que si no es protegeixen grans superfícies en altres sectors òptims, poc podran fer aquests plans per a la supervivència de l'avifauna estèpica a Catalunya.
Accés: Per arribar-hi agafarem a Balaguer la carretera C-26 en direcció a Alfarràs. Passarem Castelló de Farfanya, i gairebé al davant de la placa de km 11 i en una corba a la dreta, agafarem un estret camí també a la dreta.
Itinerari: Situats al camí, en suau pendent i entremig d'ametllers i camps de cereal, travessarem per un petit barranc la guixenca serra Llarga repoblada en algunes parts pels famosos i esquifits pins de l'ICONA. Al pas per aquesta serra, inclosa en part dins el PEIN, hi podrem observar entre d'altres l'abundant cogullada fosca, l'abellerol (abundant a tot el recorregut) i si hi ha sort, el colit ros. També a finals de primavera i principis d'estiu, serà fàcil trobar-se amb alguna femella de perdiu roja amb els pollets.
Cal advertir que una part del camí que travessa la serra Llarga està actualment en males condicions i tot i que es pot travessar amb un turisme, s'ha d'anar amb molta precaució.
Després d'haver travessat la serra, arribarem al pla de la Figuera, on el camí és més bo. En aquest pla, a les petites taques d'alzinar o als ametllers hi nidifiquen interessants espècies com el gaig blau, el picot verd, el capsigrany, el botxí i alguna parella de falcó mostatxut. Als camps de cereal, guarets i als vessants arbustius ho fan, entre altres, el sisó, la guatlla, la perdiu roja i el torlit. A l'hivern és fàcil trobar-nos amb alguna arpella pàl·lida volant baix sobre els camps. Cal destacar també la gran abundància de xoriguer comú.
Mentre travessem el pla, veurem a la dreta i davant del Tossal Rodó, una petita torre construïda dins la campanya endegada pel Departament de Medi Ambient per a la reintroducció del xoriguer petit. En aquesta torre i en una altra situada al pla d'Os, actualment s'hi està reintroduint aquesta espècie, el falcònid, però, encara no nidifica en aquesta tor-re, tot i que les caixes-niu instal·lades, són ocupades pel gaig blau, el mussol comú, el xot, la xixella, la gralla i l'estornell vulgar, entre altres.
Poc després veurem al fons i al vessant de la petita serra de l'Àguila, les runes del poble de la Figuera, abandonat de fa anys. Actualment hi viuen els guardes de l'àrea privada de caça, que no es caracteritza per ser excessivament modèlica. Seguirem sempre el camí principal, i quan arribem al peu de la serra i el poble, girarem a l'esquerra en una bifurcació. Uns metres més enllà i sota el mateix poble, trobarem la font de la Figuera entremig de grans arbres. De la font hi raja aigua fresca tot l'any i davant hi ha una petita bassa per regar els horts de sota. Aquest lloc és aprofitat per molts petits ocells que nidifiquen a la zona per venir-hi a beure. S'hi poden observar o escoltar, entre altres, el rossinyol, la cadernera, el pardal xarrec, la puput...
Després de deixar la font continuarem per l'ara molt estret camí entremig de petites parets de pedra. En arribar a un camí més principal, on molt a prop hi ha una granja girarem a la dreta, passant per la vora de la granja i del petit cementiri del poble.
En un moment ens apareix al davant el pla d'Os. En aquest pla, d'una gran bellesa paisatgística, a part de trobar en la seva part central conreus de cereal, ametllers i algun guaret com en el pla de la Figuera, veurem sobretot que les alzines que començaven a aparèixer una mica abans del poble constitueixen aquí ja veritables boscos, sobretot als vessants nord de les petites serres que l'envolten. Als sectors més pelats no és inusual sentir l'hortolà i una mica més rar és trobar-hi el tallarol trencamates.
Al pla d'Os hi podrem observar gairebé les mateixes espècies d'ocells que al de la Figuera, afegint-hi algunes espècies més forestals com son l'àguila marcenca o el mussol banyut i també necròfags com el voltor comú i l'aufrany, que arriben a la recerca de menjar provinents de serres situades més al nord. Cal destacar la gran densitat de capsigrany i botxí que hi ha en aquest pla i en tota la línia que va a Ivars de Noguera cap a l'oest i a Os de Balaguer cap a l'est, essent una de les zones amb més densitat d'aquests lànids de la Plana de Lleida. També hi és molt abundant la tórtora vulgar, i aquí tenim més possibilitats que al Pla de la Figuera d'observar o escoltar el cucut reial.
El recorregut es pot completar visitant l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles, agafant el camí senyalitzat amb rovellats plafons que trobarem a la part nord del pla. A l'ermita, situada en un coll de la serra de la Guineu, s'hi poden trobar els únics exemplars vells d'alzina de tota la zona. Als petits penya-segats de la serra, hi nidifiquen, entre altres, el duc i el corb.
Podem tornar seguint sempre el camí de l'ermita en direcció contrària a la que hem vingut. Aquest camí ens portarà fins Algerri, on retrobarem la carretera.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
