Recorregut: Zona bàsicament agrícola dedicada majoritàriament al conreu de l'oliva i l'ametlla, sobretot a les valls. Els turons i pendents massa pronunciats per cultivar estan ocupats per pinedes de pi blanc i brolles mediterrànies amb garric. En alguns indrets apareixen zones pelades, roquissars i petits penya-segats, els quals permeten la presència d'ocells rupícoles. Els pocs rierols que travessen la zona, tot i estar secs durant gran part de l'any, sostenen una vegetació més espessa i exuberant.
De pas: milà negre, aligot vesper, ballester, tallarol gros, tallarol de casquet.
Accés: El punt de partida de l'itinerari és el poble del Soleràs, al qual es pot accedir des de Lleida per la N-230 a Alfés i després la L-700 que passa per Alcanó i Granyena de les Garrigues, o bé per la C-233 des de Castelldans.
Itinerari:
Des del poble del Soleràs ens dirigirem al sud, cap a la Granadella, per la carretera C-233. Entre aquests dos pobles la carretera serveix de porta d'entrada d'un bon nombre de valls, algunes d'elles, com la dels Siscars o la dels Aranyons, encara conserven un aspecte atractiu i uns valors naturals interessants. És recomanable aturar el vehicle en una zona apartada d'una d'aquestes valls i investigar la zona a peu, concentrant-nos sobretot en l'ecotò entre el bosc i els camps. A l'hivern les espècies més interessants són el lluer, el bruel, la griva cerdana, el tord ala-roig i també hi ha la possibilitat de trobar la mallerenga emplomallada i el durbec, que freqüenta aquesta zona amb regularitat, però segurament sempre en petit nombre.
A continuació, a pocs quilòmetres de la Granadella, la carretera comença una pujada i passa pel mig d'una zona boscosa de pi blanc. Quan es presenta la possibilitat de deixar el cotxe ben aparcat val la pena estar atent uns minuts per si es veu la merla blava, l'oriol o altres ocells del bosc.
Quan arribem a la Granadella, travesen la C-242 i seguim recte en direcció a Bovera. Després d'uns 600 metres, i abans que s'iniciï la baixada, s'agafa una pista a mà dreta que set quilòmetres més endavant ens portarà a la serra de Matales-cabres. Si ens interessa buscar el gaig blau el millor és desviar-nos un parell de quilòmetres per la pista de Llardecans i cercar la zona al voltant del mas de Ruera durant una estona.
Tornem a la carretera, però abans de continuar cap a Bovera val la pena parar un moment al coll de Bovera per apreciar una bona panoràmica d'aquest terme així com d'algunes serres tarragonines que, en dies de bona visibilitat, inclouen fins i tot els Ports de Beseit.
La carretera serpenteja, baixant constantment durant uns tres km. En aquest tram és fàcil observar el còlit ros i el roquerol. Poc abans del punt més baix de la ruta, on la carretera s'orienta més cap al sud, hi ha unes roques imponents on sovint es veu el còlit negre i on nidifica una petita colònia de roquerol.
El tram restant abans d'arribar a Bovera és apropiat per observar algunes espècies com el cotoliu, el gratapalles i el capsigrany.
A les teulades de les cases del poble i a la cúpula de l'església hi és fàcil observar les dues espècies d'estornell. Als afores del poble s'hi pot veure la merla blava, el pardal roquer i el puput, entre altres.
Deixarem enrere el poble de Bovera sortint pel sud a la pista de la Palma d'Ebre. Després d'uns dos km, al punt més alt de la trajectòria, podem parar a l'entrada d'una pista a mà dreta que porta a les Rebolledes. En aquesta zona nidifica l'àguila marcenca any rere any, i als pins s'ha vist el trencapinyes en alguns hiverns, a més d'alguns exemplars joves d'àguila cuabarrada.
Continuarem per la pista principal, que té una baixada considerable, fins arribar al riu de la Cana. Generalment aquest riu està sec, tot i que després de pluges importants pot arribar a tallar aquesta pista. Aquí aparcarem el cotxe per investigar els marges embardissats intentant trobar tallarols, túrdids o altres ocells migradors i el bosc de pins per si tenim sort de veure l'astor, que cria a la zona.
L'itinerari finalitza al límit entre la comarca de les Garrigues amb la de la Ribera d'Ebre, aquesta última de la província de Tarragona. Es pot continuar per la mateixa pista fins a la Palma d'Ebre i desprès continuar cap a Flix, o bé tornar a Bovera per continuar per la C-233 fins a Flix. Qualsevol d'aquestes opcions resulten interessants per efectuar més observacions de les mateixes espècies, a més de donar-nos la possibilitat afegida de veure l'oreneta cua-rogenca, un colonitzador molt recent, en les proximitats de l'ermita del Mare de Déu del Remei.
Duració aproximada: 6 hores.
Distància recorreguda: Uns 40 km (entre el Soleràs i el riu de la Cana).
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.