Recorregut: Amb aquest nom es coneix la darrera llacuna endorreica d'una certa extensió i possiblement la més ben conservada de Catalunya. Es troba al nord de la comarca del Segrià, entre els municipis d'Alguaire i Almenar, enmig d'un extens altiplà de relleu suau dedicat al conreu de cereals de secà.
Lo Clot de la Unilla es localitza fàcilment perquè és dins d'una àmplia fondalada tancada, anomenada la Unilla, que recull les aigües d'una gran conca de drenatge. Només els anys plujosos la part més fonda s'inunda temporalment, en una extensió variable, originant una llacuna estacional, fenomen que els darrers 40 anys s'ha repetit en aproximadament un de cada tres anys, tot i que darrerament s'ha embassat quatre hiverns seguits. En anys normals o secs, en canvi, la visió del clot de la Unilla és la d'extensos camps de conreu, iguals als de la resta de la conca, on res no fa pensar el canvi radical que es produeix amb les condicions adequades.
Per tant, aquest és un itinerari diferent respecte a tots els altres, ja que des d'un punt de vista ornitològic, el seu interès, el nombre i la diversitat d'espècies d'ocells observables varien molt d'un any a l'altre, segons si el clot està o no inundat. No proposem cap ruta concreta, però l'itinerari abasta els conreus de secà de la conca, que ben bé justifiquen per si mateixos una visita, especialment la llacuna en períodes d'inundació. Les espècies tractades corresponen als dos ambients.
De pas: bernat pescaire, agró roig, oca vulgar, diverses espècies d'ànecs, milà negre, àguila pescadora, falcó pelegrí, grua, diverses espècies de limícoles, fumarell negre i carablanc, cuereta groga, bitxac rogenc, mosquiter de passa.
D'aquesta llista, els ocells que més depenen dels ambients aquàtics òbviament només hi seran presents en períodes d'inundació, generalment a la tardor-hivern. Amb la primavera, normalment la làmina d'aigua es va evaporant ràpidament, fins que s'acaba assecant del tot, si bé encara hi ha temps per observar-hi alguns ocells en pas prenupcial. Només els anys amb una primavera també molt plujosa la làmina d'aigua arriba a mantenir-se en condicions fins a primers d'estiu, permetent la nidificació de nombrosos ocells aquàtics.
L'ornitofauna dels conreus de secà de la conca és menys rica respecte d'altres secans perquè les parcel·les són grans i hi ha pocs marges entre finques, presentant poca variabilitat d'ambients, i hi escassegen també arbres i masos que podrien oferir lloc de cria a alguns ocells. Malgrat tot, és notable l'abundància de calàndria. En menor mesura també hi nidifiquen el sisó, el torlit i la terrerola vulgar. A l'hivern hi trobem nombrosos estols de titelles i aloses. En una zona pròxima, a la meitat sud de l'altiplà, també cal destacar la presència hivernal de xurra. Darrerament, però, el terme d'Alguaire s'ha reparcel·lat, en previsió del futur reg a la zona, que pot comprometre seriosament les espècies de secà citades. L'any 1997 es va produir la màxima inundació documentada: 47 ha de làmina d'aigua al gener, amb unes dimensions de 1.100x800 m i amb una profunditat mitjana que no sobrepassava el mig metre, fet que oferia unes condicions molt favorables per a múltiples ocells. S'hi van aplegar importants concentracions d'ocells aquàtics hivernants, p. ex.: més de 400 ànecs collverd, gairebé 300 fredelugues, importants grups de fotges i diverses espècies d'ànecs, a més d'altres ocells interessants en el context de la Plana, com l'ànec blanc, el becut i el bec d'alena.
A la primavera encara s'hi mantenien unes 34 ha inundades, que van permetre que un bon nombre de parelles d'ànec collverd, fotja vulgar, polla d'aigua, cames llargues i cabusset hi fessin el niu; a més, també hi va haver un intent fracassat de nidificació de l'arpella als camps d'ordi propers a la llacuna, sens dubte atreta per l'alta concentració d'ocells en un espai tan reduït.
Al llarg dels períodes migratoris s'han observat gran quantitat d'espècies d'ocells, algunes molt rares a la Plana, en què els grups de les anàtides (10 espècies) i limícoles (21 espècies) són els més importants. Davant la concentració tan notable d'ocells en un espai tan reduït, també nombrosos rapinyaires freqüenten la zona. En total, s'han observat gairebé 100 espècies d'ocells a la llacuna i les seves proximitats.
L'estacionalitat és característica de les llacunes endorreiques, i un dels seus principals atractius. Per tant, des d'un punt de vista ecològic, aquest indret sempre té un alt interès, ja que conté organismes adaptats a suportar llargs períodes de sequera, en forma de llavor o diàspora, i a créixer i fer-se visibles només en èpoques d'abundor d'aigua. Amb el clot de la Unilla inundat en període primaveral, s'ha pogut comprovar com bona part de la làmina d'aigua està recoberta per tres espècies de caròfites, Chara aspera, Chara globularis i Chara connivens, aquesta darrera és la primera vegada que s'observa a Catalunya. A més, també s'hi troben Lythurum tribracteatum, amb molt poques localitats conegudes als Països Catalans, i Ranunculus sardous trilobus, que no es coneixia amb anterioritat a les comarques interiors. Aquestes espècies de plantes, la presència a la zona de quatre hàbitats recollits dins de la directiva comunitària "Hàbitats (92/43/CEE)", dos dels quals són prioritaris, i a més la importància ornitològica de l'indret, justifiquen plenament la necessitat de conservar aquest paratge únic, actualment mancat de qualsevol figura legal de protecció.
Recentment, a partir d'uns contactes amb EGRELL, la Fundació Natura hi ha endegat un projecte de protecció, iniciant els contactes per a la compra i arrendament de finques a la zona inundable.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
