Recorregut: Zona agrícola de conreus de secà gairebé plana, bàsicament amb cultius cerealistes, també alguns camps d'ametllers i darrerament oliveres.
Antigament, el conreu predominat eren els ametllers; això fa que, actualment, molts dels marges entre camps de cereal estiguin ocupats per grans ametllers, restes dels antics conreus. Un altre fet que destaca d'aquest secà, és el de tenir un nombre molt elevat de cabanes que s'usaven antigament per guardar palla o tancar a la nit els animals que treballaven al camp. Actualment, aquestes cabanes que estan gairebé totes abandonades, com també els ametllers dels marges, serveixen de lloc de nidificació a un gran nombre d'ocells. Aquestes particularitats diferencien aquest secà dels de la resta del Pla de Lleida des del punt de vista ornitològic. Aquesta riquesa es pot perdre gairebé tota si es porten a terme els projectes de reg del canal Segarra-Garrigues.
Accés: Des del poble de Bellpuig, agafem la carretera de Belianes. Serveix també com a guia, l'indicador del monestir de Vallbona de les Monges. Aproximadament a 1 km del poble creuem el canal d'Urgell, que separa la zona de regadiu de la de secà. Nota important: les cabanes, tot i estar abandonades i algunes mig enrunades, tenen totes propietari, per tant s'han de respectar i no entrar-hi. A part d'això, és perillós i podem causar molèsties als ocells que hi nidifiquen. Així doncs, és millor mirar-les des d'una certa distància.
Com a la resta de secans, la millor època per visitar la zona és, amb diferència, la primavera i el principi de l'estiu.
Itinerari: Un cop creuat el canal, el millor és continuar per la carretera uns 3 km per arribar a les zones més interessants. En arribar a un encreuament de camins anomenat al mapa comarcal de la Generalitat la Creu dels Serrallers, podem agafar-ne qualsevol, que tots ens portaran a zones molt interessants. Si anem cap a l'oest, podrem veure a la primavera els espectaculars vols nupcials de l'esparver cendrós a la zona de la Torre del Coix. En aquesta zona, passarem prop de cabanes on podrem veure fàcilment espècies com el gaig blau o el mussol comú. En alguna d'aquestes cabanes poden arribar a nidificar un bon nombre d'ocells com el xoriguer comú, l'òliba, el mussol comú, el gaig blau, la xixella i la gralla, a part de pardals i estornells, en forats del mateix edifici i a molt pocs metres de distància. Tot i que la concentració de tantes espècies en una mateixa construcció és bastant inusual, gairebé a cada cabana del secà hi ha alguna d'aquestes espècies.
Val la pena mirar els ametllers, ja que estem dins el territori d'alguna parella de falcó mostatxut i sovint es paren als ametllers dels marges, sobretot els secs. Durant el mes de maig, darrerament s'observa en aquesta zona algun falcó cama-roig que s'atura durant la seva migració.
Si des de la Creu dels Serrallers anem cap l'est, aviat arribarem a l'anomenat Pla del Biscarri, on, a partir del març, serà molt fàcil veure el sisó i més fàcil encara escoltar els seus reclams. Tot i que el sisó és present a tot el secà, en aquesta àrea és potser on assoleix les densitats més altes. Recordem que el secà Bellpuig-Belianes és juntament amb el de Bellmunt, on es poden trobar les majors poblacions de sisó de tot Catalunya. També es pot escoltar fàcilment la calàndria, tot i que en aquest secà no assoleix les densitats d'altres. D'aquest pla cap a l'est, podem buscar algun dels membres de la parella d'esparver d'espatlles negres que com a mínim van nidificar en aquest secà les primaveres de 1998 i 1999.
Al marge d'aquests sectors, per poder gaudir d'un gran nombre d'espècies ens hem de perdre com més temps millor per la infinitat de camins de la zona.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
