Ocells de Lleida és una iniciativa de l'Associació Montsec i EGRELL 

 




<< Tornar

EMBASSAMENT D'UTXESA-SECÀ I CURS BAIX DEL RIU SEGRE


Recorregut:
Recorregut pels voltants de l'embassament d'Utxesa-Secà. Un dels principals atractius es produeix durant l'hivern, amb l'observació d'ocells aquàtics hivernants i dels importants dormidors d'estornells, ardeids i corbs marins. A part de recórrer l'entorn de l'embassament es pot continuar en direcció sud visitant alguns punts del curs baix del riu Segre i arribar fins l'aiguabarreig del Segre i el Cinca. Per tant, aquest pot ser un recorregut amb altres interessos a part dels purament ornitològics.

L'itinerari aquí descrit pot ser una continuació del dels arrossars d'Alcarràs. (núm. 3).
Tant la primera part als voltants de l'embassament d'Utxesa-Secà, com el recorregut per l'aiguabarreig del Segre ofereixen també la possibilitat de fer passejades amb bicicleta.
 
 
Espècies més frequents:
Tot l'any: cabussó emplomallat, bernat pescaire, esplugabous, martinet blanc, cigonya blanca, ànec collverd, arpella vulgar, xoriguer comú, rascló, fotja vulgar, polla d'aigua, mussol comú, tórtora turca, picot verd, cogullada vulgar, tallarol capnegre, bitxac comú, rossinyol bord, repicatalons.

Estivals: agró roig, martinet de nit, milà negre, gaig blau, tórtora, cucut, cucut reial, oriol, colltort, boscarla de canyar, balquer, bosqueta vulgar, tallarol trencamates, oreneta de ribera.

Hivernals: corb marí gros, ànec cuallarg, ànec griset, ànec xiulador, ànec cullerot, xarxet comú, morell de cap roig, arpella pàl·lida, gavina vulgar, mosquiter comú, pit-roig, pinsà comú, concentracions grans d'estornell vulgar.
De pas: xarrasclet, àguila pescadora, xivitona, fumarell negre, bitxac rogenc, còlit gris, mastegatatxes.
 
 

Accés:
Des de Torres de Segre, s'ha de travessar la població en direcció a la serra de Carrassumada. Dins del poble trobarem indicadors que ens guiaran. A la sortida de la vila, i en creuar-nos amb la carretera que ve d'Albatàrrec, passarem pel costat d'uns blocs d'edificis que quedaran a la nostra dreta, a l'esquerra deixarem el desviament que va cap a la carretera N-230. Seguirem recte i prendrem el següent camí asfaltat, només el primer tram, a l'esquerra. Aquest camí, passant per la vora del canal, ens menarà a l'entrada de l'embassament.

Val a dir que una molt interessant alternativa a aquest itinerari és la de seguir el desviament de la N-230 en direcció cap a l'ermita de Carrassumada. Durant la primavera i l'estiu, als vessants de la serra del mateix nom s'hi pot veure i sentir el tallarol trencamates. A part de ser un bon lloc per veure el cucut reial i el gaig blau.
 
 
Itinerari:
Es pot fer una primera parada al costat de les comportes. Aquest és un bon lloc per observar ocells aquàtics. Si travessem el petit pont de les comportes podem visitar el marge del canyissar on a l'estiu hi són abundants el balquers i les boscarles de canyar, també s'hi pot detectar el bitxac comú i el repicatalons. Durant tot l'any sentirem el crit del rascló. Molt interessants són els saladars i els camps situats darrere el canyissar, la cogullada vulgar, el torlit i l'arpella vulgar hi apareixen regularment.

Un cop retornats al camí principal, podem seguir per tota la vora de l'embassament, on trobarem bons punts d'observació. A última hora del dia, els mesos de tardor i hivern, els trams més enlairats són excel·lents punts per veure l'arribada de grans estols d'estornells, esplugabous, gavines vulgars i corbs marins. Paga la pena esperar a la posta de sol i veure i sentir la sortida d'ànecs.

Seguirem aquest camí fins a trobar-ne un de principal asfaltat i anirem cap a l'esquerra. Al proper encreuament tornarem a girar a l'esquerra. Trobarem un petit pont on ens podem aturar. A l'hivern aquí hi ha alguns dormidors de corbs marins. A l'estiu, a la vegetació de les vores, hi veurem: la mallerenga carbonera, la mallerenga cuallarga, la bosqueta vulgar i l'oriol, entre altres.

Seguim aquest camí que va vorejant l'embassament. Passarem per zones conreades i després d'una urbanització tornarem a veure l'aigua. Al pròxim camí principal hem de girar a la dreta. Arribarem a les comportes de sortida. Hi ha algunes petites pinedes, a l'estiu es pot sentir el mosquiter pàl·lid. També és fàcil detectar la tórtora turca.
Passades les comportes, agafarem el primer camí a l'esquerra. Seguirem per la vora dreta del canal, cal anar amb compte ja que en alguns punts el camí és força estret. Veurem un parells de petits pantans (de Bel i de Simó) amb bastant canyissar.

Si seguim podem prendre un camí a la dreta que creua una zona de fruiterars; ens durà fins un altre d'asfaltat, que ve de Torres de Segre, pot ser una possibilitat de tancar l'itinerari, i ens conduirà al pont d'Aitona sobre el riu Segre. Aquest és un bon punt per observar els ocells que viuen a les zones de ribera.

Si volem seguir l'itinerari cap a Aitona agafarem la carretera principal i anirem en direcció a la Granja d'Escarp. Entre Seròs i la Granja podem fer una visita a l'antic monestir trinitari d'Avinganya (segles XIII-XIX), a peu de carretera. Passarem per sobre d'un pont que travessa el Segre. Tot just passat el pont agafarem el primer camí a mà dreta, que ens durà al punt on s'uneixen les aigües dels rius Segre i Cinca. Al peu de Santa Maria d'Escarp. Aquesta zona acull importants colònies de cria d'ardeids.

Podem continuar pel camí que circula pel marge dret del riu, primer per una zona de conreus. Ens podem aturar en moltíssims punts, tant per fer un cop d'ull al riu com a la vegetació de ribera. Durant l'hivern és un bon lloc per observar el mosquiter comú, el pit-roig, el pardal de bardissa i les mallerengues, aquestes durant tot l'any. Seguint aquest camí farem cap a la carretera que duu a Mequinensa, si la seguim val la pena entretenir-se a observar també les zones de barranquets i talussos que queden a l'esquerra de la carretera. Per tota aquesta zona es pot buscar la presència del còlit negre. Aquesta part del curs baix del Segre és també un bon punt per a l'observació del milà negre.

Es pot acabar l'itinerari tornant enrere o bé tancar-lo continuant fins a Mequinensa, Fraga i tornar a Lleida.

Duració aproximada: mínim unes 4 h.
Distància del recorregut: aproximadament uns 35 km.
 
 
Autor:
Jordi CALVET
 
 

<< Tornar



ÀNEC MANDARÍ Aix galericulata



Zona: Pantà

Llocs d'observació:
-Pantà de Ràfales
-Bassa del Pas


LA MITJANA



Recorregut:
Bosc de ribera d'unes 90 ha poblat bàsicament per xops, àlbers, verns i salzes.

Duració aproximada:
Unes 3 hores.


Agraïments

Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:

"Els ocells de la Plana de Lleida"

-Pagès Editors

-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya

-Castells de Lleida



Els ocells de la Plana de Lleida

Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.

Editors:
Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Santi Mañosa Rifé, Francesc Moncasí Salvia, Jordi Solans Oste.

Autors:
Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.

Podeu comprar-lo a la seva web.


Associació del Montsec - info@montsec.org