Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció Espècie que a Europa nidifica a tota la franja temperada i mediterrània, rarament ho fa per sobre dels 50º de latitud nord. Hiverna a l'Àfrica tropical, si bé una part de la població sembla que resta al sud del continent, a les àrees més càlides i temperades. A Catalunya és un ocell majoritàriament estival que nidifica en unes poques localitats. És més freqüent com a ocell migrador, sobretot en la migració primaveral. A la Plana de Lleida és un nidificant i individu migratori poc abundant, que també es troba com a hivernant escàs, tot i que possiblement regular.
Localització Es tracta d'un ardeid que a l'àrea d'estudi mostra una marcada preferència pels rius principals i els hàbitats que se li associen: boscs de ribera barrejats amb bogars, canyissars o herbassars higròfils, en trams de rius amplis que circulen lentament. Així, utilitzen les arbredes per ajocar-se i nidificar, i les ribes amb bona cobertura vegetal per alimentar-se. En algunes basses i pantans que presenten hàbitats similars, combinació d'arbredes i ribes vegetades, també hi és un ocell regular i puntualment abundant, com a l'embassament d'Utxesa-Secà i alguns pantans de la zona occidental (entre Saidí, Gimenells i Almacelles). Durant la migració i en dispersió s'observen també, però sempre més rarament, en altres ambients, com poden ser basses de reg o arrossars. Fora de les comarques del Segrià, el Baix Cinca i sud de la Noguera és un ocell molt rar, especialment a la zona més oriental (les Garrigues, la Segarra i l'Urgell), d'on no es disposa de cap dada.
Zones i dates d'observació Els primers ocells arriben el mes de març, principalment durant la segona quinzena (1 ex. a Sant Llorenç de Montgai el 20/3/89, 9 ex. a l'embassament d'Utxesa-Secà el 21/3/94, més de 6 ex. a la Mitjana el 24/3/95), amb alguna observació a primers de mes en una zona on també s'han detectat com a hivernants (3 ex. al riu Segre al terme de Torres de Segre el 4/3/95).
L'ocupació de la colònia de cria de l'aiguabarreig del Segre i el Cinca és força primerenca i coincideix amb les primeres arribades detectades (uns 15 ex. als arbres de la colònia el 21/3/92). Sampietro et al. (1998) observen les primeres arribades per aquesta colònia el 17 de març. No obstant això, és possible que la majoria de parelles no s'instal·lin fins al mes d'abril i les tasques de reproducció no comencin fins aquest mes o fins i tot més tard. Això fa difícil destriar els ocells realment migradors dels que romandran a la zona, com tampoc queda clar fins quan dura la migració. Sembla que durant el mes d'abril i fins a primers de maig hi ha ocells realment migradors, observant-se en algunes localitats on només es presenten ocasionalment (2 ex. a Aguilella el 30/4/95, 1 ex. al pantà de l'Arròs l'1/5/93, 1 ex. als arrossars del Fondo de Llitera el 5/5/96). Fins i tot hi ha observacions més tardanes en localitats amb les mateixes característiques, com ara 1 ex. a Linyola el 21/5/95 o 1 ex. adult al Salt del Duran l'1/6/99. No obstant això, es fa difícil distingir si aquests martinets de nit són migradors, ocells en dispersió o estiuejants que no arriben a nidificar i fan moviments nòmades.
Àrees de nidificació Com a nidificant es coneix des de l'any 1976 en la colònia abans citada (Muntaner et al. 1984), on comparteix la ubicació dels nius amb martinets blancs (Egretta garzetta) i esplugabous (Bubulcus ibis). També nidifica des de fa alguns anys a l'embassament d'Utxesa-Secà, com a mínim des de l'any 1991, i a la bassa del Pas com a mínim des de l'any 1998. Hi ha la possibilitat que es reprodueixi, potser de forma irregular, en el tram del riu Segre comprès entre Camarasa i la seva desembocadura, on la presència d'algunes mitjanes encara en bon estat podrien constituir-hi hàbitats favorables. Fruit d'aquesta nidificació irregular és la citació de 5 nius en un punt del Segrià l'any 1975 (Muntaner et al. 1984).
A l'aiguabarreig del Segre i del Cinca s'hi han vist entre 70 i 90 parelles els anys 1991 (SEO-Aragón 1994) i 1994 (SEO-Aragón 1997), entre 50 i 70 l'any 1992 (SEO-Aragón 1994), i unes 40 parelles nidificants l'any 1996 (Copete 1998), i unes 50 l'any 1997 (SEO-Aragón 2001) aquestes darreres un nombre sensiblement inferior al donat per als anys setanta i vuitanta en què se situava entre 50 i 80 parelles (Muntaner et al. 1984, Ferrer et al. 1986), i que potser no abasta el total de parelles nidificants. Tot sembla indicar que globalment es manté més o menys estable.
Hi ha indicis de la seva nidificació a l'embassament d'Utxesa-Secà com a mínim des de l'any 1991, en què es van trobar 2 o 3 nius vells atribuïbles a aquesta espècie. L'any 1996 es veieren 5 parelles nidificants (Copete 1998), i possiblement augmentà l'any 1997, en què es calcula que hi nidificaren entre 10 i 15 parelles (el 13/6/97 s'observaren 20 adults i uns 30 joves que sortien de les colònies d'ardeids, i el 13/7/97 encara un mínim de 7 nius ocupats). L'any 1998 el nombre de nius era d'una vintena (3/6/98), i l'any 1999 el nombre era similar.
S'ha comprovat també la seva nidificació a la bassa del Pas, on es va veure un niu amb polls el 12/6/98, i és possible que n'hi haguessin més de barrejats entre els molt abundants esplugabous (Bubulcus ibis).
No es coneix l'evolució de la població nidificant a les nostres terres, tot i que sembla trobar-se en expansió si prenem com a base l'establiment de noves colònies. Caldrà seguir l'evolució d'aquests nous indrets per clarificar-ne l'estatus. La fenologia de cria no és prou coneguda. S'han observat còpules al mes d'abril (el 18/4/97 a l'aiguabarreig del Segre i el Cinca), i nius ocupats per les mateixes dates (el 25/4/99 hi havia un mínim de 8 nius ocupats a l'embassament d'Utxesa-Secà). Tampoc es disposa de dades precises de quan abandonen la colònia principal els ocells que hi nidifiquen, joves o adults, però sembla que durant el mes de juny ja deu començar la dispersió, difícil de destriar dels moviments diaris que efectuen al vespre els martinets de nit que es desplacen a les zones d'alimentació riu amunt i riu avall. Un augment de les observacions fora de l'àrea de reproducció a partir de mitjan juny, fa pensar en moviments dispersius que són especialment patents els mesos de juliol i agost. Sampietro et al. (1998) esmenten per al conjunt de les colònies aragoneses la presència d'ocells incubant des de la segona setmana d'abril fins a finals de maig i fins i tot juny.
La migració de tardor és indistingible de la dispersió dels ocells locals durant els mesos d'estiu, i s'allarga fins al setembre (2 ex. juvenils a Bellvís el 18/9/87, alguns ex. al sud de la ciutat de Lleida el 22/9/92) i més escassament fins a l'octubre (observat a l'embassament d'Utxesa-Secà l'11/10/87, alguns ex. a la colònia de l'aiguabarreig del Segre i del Cinca el 23/10/98).
S'ha constatat la hivernada dels martinets de nit en diverses ocasions els darrers anys. Com a precedent consta la dada d'1 ex. caçat al Poal la temporada de caça 1986-1987, que havia estat anellat com a poll l'1/6/85 a Navarra, si bé en no disposar de la data precisa de la seva captura podria ser també un ocell migrador tardà. A partir de mitjan anys noranta, s'han anat observant al riu Segre al terme de Torres de Segre. Així, durant tot l'hivern 1995-1996 hi restaren un mínim de 13 ocells. El 1996-1997 es detectaren 2 ex. el 17 de gener, en la realització del cens d'aquàtiques (DARP 1997). I el 1999 s'observaren 42 ex. el 15 de novembre i 28 ex el 6 de desembre (Martínez-Vilalta 2002) a la mateixa localitat. Encara no es coneix prou bé l'abast d'aquesta hivernada, però sembla que està esdevenint regular i potser en augment.
El martinet de nit es comporta com un ocell sociable durant la reproducció, i a vegades quan s'ajoca durant la hivernada i la migració, però és solitari la resta de l'any. Durant la migració de primavera sembla més sociable, de fet no és rar observar-lo en estols de mida petita o mitjana, potser per tractar-se d'ocells locals pertanyents a les mateixes colònies. En canvi, durant la dispersió i a la tardor s'acostumen a veure ocells solitaris o en grups molt petits.
La procedència dels ocells migradors i hivernants a les nostres terres no és clara. Ben segur que una part han de ser de procedència francesa, amb contingents poblacionals molt importants, però la recuperació hivernal d'un ocell anellat quan era un poll a Navarra fa pensar que hi hagi altres moviments, com ara al llarg del riu Ebre, o moviments nòmades i dispersius en totes direccions.
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
