Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció Ocell de presència estival a Europa, que nidifica arreu del continent i arriba al nord fins als països bàltics. Fora del període reproductor es comporta com un individu migrador que hiverna a l'Àfrica sud-sahariana. A Catalunya nidifica regularment en algunes localitats litorals i escadusserament a l'interior, essent més estès en migració. A la Plana de Lleida és un ocell escàs, que es presenta en migració durant el període reproductor i en dispersió postnupcial.
Localització El martinet menut freqüenta -tant en migració com durant la reproducció- els canyissars i bogars de certa extensió que es formen al voltant de les basses de reg, pantans i alguns trams dels rius Segre i Cinca. La preferència per les masses de canyissar inundades respecte a aquelles que no ho estan, independentment de la seva extensió (Purroy 1997), podria explicar que moltes de les observacions a la zona d'estudi siguin en basses relativament petites i que, en canvi, grans superfícies de canyís, com l'embassament d'Utxesa-Secà, no ofereixin tantes visions d'aquest petit ardeid. No es pot oblidar, però, que el fet que sigui un ocell esquerp fa que pugui passar més fàcilment desapercebut en aquests grans canyissars que en petites taques de canyís. El conjunt de bassetes de reg i arrossars que se segueixen sense grans discontinuïtats als termes d'Alcarràs, Torres de Segre, Lleida i Fraga, sembla que constitueixen un dels punts més favorables per a l'espècie, tot i la seva raresa. Fora d'aquestes zones i altres properes del Baix Cinca i el Segrià, i de la vall del riu Segre i els seus principals tributaris, el martinet menut és molt rar, amb alguna observació puntual a les Garrigues (al límit amb el Segrià) i al Pla d'Urgell.
Zones i dates d'observació Les primeres arribades es produeixen pels volts del mes d'abril: 1 ex. mascle el 5/4/98 al pantà de Camelis, 1 ex. femella el 15/4/95 a Valonga (SEO-Aragón 1999). No es disposa de més dades fins al mes de maig (2 ex. al terme d'Alcarràs l'11/5/95, un d'ells un mascle fent vols nupcials, 1 ex. mascle al pantà de Camelis el 13/5/99, 1 ex. a unes velles graveres a la vora del riu Segre al terme d'Albatàrrec el 15/5/89). Se suposa, per tant, que és un ocell migrador prenupcial rar, sense descartar que els ocells observats puguin ser residents que restin a les nostres comarques per nidificar.
Durant el mes de juny s'observen martinets menuts que es podrien considerar com a reproductors. De fet, les observacions del mes de maig i les posteriors, del mes de juliol, també podrien emmarcar-se en aquest context. No se n'ha pogut comprovar la reproducció recentment, però la presència en indrets adequats durant aquests mesos fa pensar que aquesta es produeix en més localitats del que es podria suposar en un principi (més d'1 ex. vist i sentit amb regularitat al pantà de Suquets de Baix a finals de maig de 1998, 1 ex. femella a la bassa del Pas el 30/5/96 (SEO-Aragón 1999) i un mínim d'1 ex. el juny de 1998, 1 ex. femella al pantà de Camelis el 4/6/95, el 13/6/98 i l'11/7/98 i 3 ex. el 2/7/98, 1 ex. al pantà de Sant Llorenç de Montgai el 8/6/97 (Copete 2000), fins a 3 mascles en un canyissar de Torrent de Cinca el 16/6/94 (SEO-Aragón 1997), 1 ex. el juny de 1979 a l'embassament d'Utxesa-Secà (Pedrocchi-Renault et al. 1980) i entre 2 i 3 ex. entre el 17/6 i el 26/6/99, 1 ex. als arrossars d'Alcarràs el 25/6/97, 1 ex. al pantà de l'Arròs el 26/6 i el 3/7/93, 1 ex. el 4/7/93 a unes antigues graveres a la vora del riu Segre a Butsènit, i 1 ex. a unes altres graveres a la vora del riu a Rufea el 12/7/97).
A més d'aquestes observacions hi ha indicis de nidificació probable en altres localitats (1 ex. mascle fent vols nupcials al terme d'Alcarràs l'11/5/95, 1 ex. mascle que es veia entrar i sortir constantment d'un mateix punt del canyís al pantà de Sant Llorenç de Montgai el 19/6/95 i 1 ex. femella entrant al canyís del pantà de Camelis amb comportament de tenir-hi el niu el 13/7/97). Caldria fer prospeccions específiques per conèixer la magnitud de la població reproductora, utilitzant tècniques de cens adequades (Fouces et al. 1992). Partint de les dades de què es disposa, i tenint present que és un ardeid d'hàbits crepusculars, l'existència de l'hàbitat adequat fa pensar que nidifiqui de forma regular, si bé el nombre de parelles reproductores deu ser petit, i possiblement variable. No obstant això, la seva distribució com a reproductor a la Plana deu abastar encara algunes quadrícules més de les indicades (mapa de distribució 3), les quals cal considerar com de nidificació força probable en la majoria dels casos.
A partir de mitjan mes de juliol, i especialment durant l'agost, és quan el martinet menut esdevé més freqüent o almenys més detectable. S'observa al riu Segre i a diverses basses i pantanets del Segrià i del Baix Cinca, sempre amb les vores cobertes de canyís o bova. És també en aquesta època -de migració activa o de dispersió- que es poden veure en localitats menys habituals (1 ex. jove en una basseta a Bell-lloc d'Urgell el 12/8/89, 1 ex. en una bassa de reg a Puiggròs el mes d'agost de 1995, observant-s'hi novament un ocell el 25/8/96 i encara el 23/8/97), o en nombres destacables (un mínim de 4 ex. al pantà de Camelis el 17/8/98). Passat el mes d'agost es disposa de molt poques observacions, les últimes són del 31/8/95 (1 ex. en basses de reg als arrossars d'Alcarràs), el 31/8/96 (2 ex. al pantà de Camelis), l'1/9/94 (1 ex. adult que fou trobat a les Torres de Sanui i lliurat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent) i, finalment, en ple mes de setembre, 1 ex. jove i 1 femella adulta el 17/9/97 al pantà de Camelis.
Àrees de nidificació Moltes de les observacions recopilades de possible nidificació són recents, de la dècada dels norata, mentre que en el període comprès entre 1975 i 1983 pràcticament no es va detectar l'espècie (Muntaner et al. 1984). Se l'havia observat nidificant amb anterioritat en basses de reg de Raimat i a Sant Llorenç de Montgai (Maluquer 1987), i en una bassa del terme de Torres de Segre l'any 1979 o 1980 (Aixalà 1987), localitats força coincidents amb les actuals. Donant per fet que nidifica a la zona, res no fa sospitar que es tracti d'una colonització recent, si bé és possible que s'hagi vist afavorit per la proliferació de basses de reg en algunes zones. Fins i tot fora del període reproductor -en què se suposa que hi ha migració- és un ocell que passa molt desapercebut (en total no s'han recopilat més d'una trentena de visions), i el nombre més gran d'observacions que s'ha produït aquests darrers anys caldria explicar-lo per un major esforç de prospecció. A més, moltes poden ser d'ocells locals, sense que s'observi una migració definida, ni prenupcial (amb molt poques observacions d'ocells que podrien ser residents) ni postnupcial (que podrien correspondre a ocells en dispersió).
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
