Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció El bitó comú és una espècie que es presenta per tot Europa, on només evita les latituds més altes dels països nòrdics. A la majoria de països europeus ha experimentat una regressió important al llarg de l'actual segle. Gran part de la població del continent es concentra a Rússia i Ucraïna (Tucker et al. 1994). Pel que fa a Catalunya es tracta d'una espècie sedentària i nidificant però de forma molt localitzada i escassa, que antigament havia estat corrent. Possiblement es doni un petit flux d'exemplars migradors provinents del centre i nord d'Europa.
Localització L'hàbitat del bitó comú està caracteritzat per l'exis-tència de canyissars extensos i tranquils amb zones on poder pescar i passar desapercebut. Aquests ambients, a la Plana de Lleida, els podem trobar representats en les nombroses basses i pantans de reg que en principi reuneixen bones condicions per a la colonització per part d'aquesta espècie (Muntaner et al. 1984).
Zones i dates d'observació Les escasses dades que es tenen d'aquesta espècie en els darrers anys a les nostres terres corresponen a 1 ex. trobat mort, de feia aproximadament un mes en una basseta de Linyola el 15/4/87, a 1 ex. adult volant per sobre del pantà de Sant Llorenç de Montgai el 6/2/90 i algunes observacions hivernals al pantà de Ràfales (1 ex. el 7/11/98, 1 ex. el 13/12/98 i 2ex al 26/12/98 (SEO-Aragón 2001) i un ex. al pantà de Ràfales el 21/11/99). També ha estat assenyalada la seva possible aparició durant els darrers estius (1997-1999) al pantà de Camelis (A. Puig com. pers.) A part d'aquestes observacions n'hi ha recollides un parell a l'extrem sud-oest de la zona d'estudi, concretament a Fraga -1 ex. el 9/5/92 (SEO-Aragón 1994)- i a Mequinensa -1 ex. el 26/4/94 (SEO-Aragón 1997)-, i se n'ha esmentat la presència -suposem que esporàdica o si més no escassa- d'exemplars hivernants forans al Baix Cinca (Sampietro et al. 1998).
Àrees de nidificació La seva antiga presència a l'àrea d'estudi està força documentada, així es té constància de la seva nidificació a la Clamor de Raimat (Muntaner et al. 1984), actualment dessecada, i de la seva desaparició de l'embassament d'Utxesa-Secà el 1979 (Muntaner et al. 1984) on, com a mínim, està referenciada la seva presència des de l'any 1973 (Aixalà 1987). Val a dir que, com a conseqüència dels seus hàbits discrets fora de l'època nupcial, quan es pot detectar gràcies al seu característic cant, podria ser-hi tot passant absolutament desapercebut.
No es pot descartar que pugui arribar a nidificar a la Plana de Lleida, si bé cal prendre amb precaució les observacions puntuals d'ocells a l'hora d'establir-ne l'estatus com a nidificant.
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
