Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció La subespècie de corb marí gros més abundant a Catalunya (Phalacrocorax carbo sinensis) es distribueix principalment pel centre i en menor mesura pel sud d'Europa. La forma nominal (Phalacrocorax carbo carbo) nidifica a les costes atlàntiques i acostuma a realitzar desplaçaments de molt menor abast.
A Catalunya actualment és un hivernant força comú. En expansió durant el darrer quart de segle (Maluquer 1987). Havia estat una espècie d'aparició molt rara a les nostres aigües interiors, de la qual només es recull una observació antiga d'un ocell capturat als voltants de Lleida el 29/10/47 que havia estat anellat a Dinamarca el 12/6/47 (Bernis 1966a, Bernis 1969, Muntaner et al. 1984). Maluquer (1952) no cita la presència de corb marí gros a les nostres comarques.
Als primers anys 80 es varen començar a establir alguns dormidors a la cua de l'embassament de Riba-roja i a l'embassament de Mequinensa (Aragó) (Canut et al. 1986), que ràpidament van anar incrementant els efectius (Sampietro et al. 1998). A la dècada dels anys 90 va donar un altre salt qualitatiu, quan la seva presència va experimentar un augment progressiu patent any rere any, tant d'efectius com sobretot de noves localitats d'hivernada. Aquest augment segu-rament es pot relacionar amb l'increment espectacular que han sofert les poblacions reproductores del nord i centre d'Europa (Campos et al. 1994). Ha passat de ser una espècie d'observació gairebé accidental a ser un hivernant regular, actualment és possible comptabilitzar concentracions d'una certa importància com, per exemple, un estol d'uns 1.400 ex. observats en vol el 7/1/96 a Raimat. Com a estival és una espècie escassa i pràcticament només es troba al curs baix del riu Segre.
Durant les dècades dels vuitanta i especialment dels noranta el corb marí gros ha anat ocupant, any rere any, nous espais durant el període d'hivernada. L'ocupació s'hauria produït inicialment des de la cua de l'embassament de Riba-roja remuntant la vall del riu Segre, fins arribar a l'embassament d'Utxesa-Secà, diversos punts del curs baix del riu i darrerament Sant Llorenç de Montgai. De fet, en molts punts localitzats al nord de l'àrea d'estudi -a les vores de la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre- al llarg d'aquests anys hi ha aparegut de manera més o menys regular en forma d'exemplars aïllats o petits grups.
Localització El corb marí gros estableix els seus dormidors en arbres situats arran d'aigua en embassaments o en trams molt tranquils de cursos fluvials com pot ser el cas de la Mitjana, Vilanova de la Barca o el Partidor de Gerb.
Al llarg dels darrers anys els dormidors més importants han estat els situats a la cua de l'embassament de Riba-roja i a l'entrada de l'embassament d'Utxe-sa-Secà, encara que en aquesta última localitat era una espècie d'aparició escassa o nul·la abans de finals dels anys 80, on probablement alguns dels exemplars que de forma aïllada hi podien aparèixer eren individus divagants provinents de la primera localitat (Canut et al. 1986).
Les darreres temporades (1996-1997, 1997-1998 i 1998-1999) s'han establert nous dormidors d'una certa importància, amb alguns centenars d'individus, en altres punts de la zona, com els esmentats de la Mitjana (+500 ex. el 6/12/98) o el Partidor de Gerb (220 ex. el 14/1/97), alhora que han perdut importància els situats a l'entrada de l'embassament d'Utxesa-Secà. L'aiguabarreig del Segre i el Cinca continua essent, però, la joca més important, i ha incrementat fortament els efectius aquests darrers anys, situant-se per sobre dels 2.000 ex. l'hivern de 1999.
Durant la major part del dia els corbs marins grossos es poden veure dispersos, normalment en petits grups o individus aïllats, per moltes basses de reg -són freqüents a les basses del terme d'Alcarràs- i a les vores del riu, en tot el tram inferior i mitjà del riu Segre on hi fan cap per alimentar-se. Una part, que podria oscil·lar entre el 25% i el 50% dels individus, depenent segurament de les condicions climàtiques, pot restar durant tot el dia als dormidors. Aquest fet és interessant de tenir en compte a l'hora de valorar censos fets als punts de joca durant el dia, ja que normalment donen valors molt inferiors als reals. Igualment les condicions meteorològiques (com ara el vent) poden modificar el comportament dels corbs marins grossos i afectar als recomptes.
És a última hora del dia quan als dormidors, com els de la Mitjana o de l'embassament d'Utxesa-Secà, situats especialment sobre oms, freixes i xops d'entre 5 i 10 m d'alçada, s'hi concentren la majoria d'ocells.
Sobre aquests mateixos arbres juntament amb els corbs marins s'hi poden trobar, a vegades, altres espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garzetta), l'esplugabous (Bubulcus ibis) i la gralla (Corvus monedula) entre les més freqüents.
A la zona de l'embassament d'Utxesa-Secà, lloc on s'ha realitzat un seguiment més o menys regular de l'evolució de la hivernada del corb marí entre els anys 1991 i 1996, aquest ha mostrat una clara tendència a l'augment en el nombre d'ocells produït d'una forma molt ràpida durant la primera meitat de la dècada dels noranta amb increments interanuals que superen el 50% (taula 8).
Zones i dates d'observació Els primers exemplars arriben la primera quinzena de setembre. Tot i que durant aquest mes els efectius són bastant baixos, comparats amb els dels mesos posteriors, i no arriben al centenar d'exem-plars (83 ex. 30/9/95 a l'embassament d'Utxesa-Secà). Les observacions més primerenques són de la primera quinzena de setembre: 1 ex. el 2/9/95 a la finca de Sant Miquel, 3 ex. el 6/9/97 a la Mitjana, 1 ex. jove el 9/9/95 a la Granja d'Escarp i 17 ex. a l'embassament d'Utxesa-Secà el 12/9/96. Algunes d'aquestes observacions podrien correspondre a exemplars estiuejants.
L'increment important es produeix a l'octubre i continua durant el novembre, mes en què es fa més patent segurament coincidint amb el pas postnupcial. A partir d'aquest darrer mes sembla que s'estabilitza, amb petites fluctuacions fins al gener-febrer. Els màxims a l'embassament d'Utxesa-Secà superen de llarg el mig miler d'exemplars (722 ex. el 28/12/95), tot i que com ja hem esmentat sembla haver minvat els darrers anys per la redistribució de les joques. A mitjan març es comença a notar un descens que esdevé molt marcat a inicis del mes d'abril. A finals d'aquest mes ja són molt rars. Les dates més tardanes de presència a l'embassament d'Utxesa-Secà corresponen a 2 ex. el 28/4/96 i a un altre ex. l'1/5/90. Quant a l'estructura d'edats dels hivernants, tot i no disposar d'estudis detallats, alguns recomptes fets durant la temporada 1994-1995 (de desembre a abril) indiquen que hi ha un predomini d'adults (al voltant del 75%) enfront de subadults i juvenils, amb lleugeres variacions segons els mesos. Aquest predomini d'adults també ha estat observat en altres localitats, així a la cua de l'embassament de Riba-roja de 529 ex. un 12% eren joves (SEO-Aragón 1994).
Fora d'aquest període són molt escasses les observacions, i es redueixen a algunes d'estivals aïllades: 1 ex. a una bassa de Miralcamp (13/7/95), 1 ex. adult a l'embassament d'Utxesa-Secà tot l'estiu de 1999 i, més al sud, a l'aiguabarreig del Segre i el Cinca: 3 ex. el 12/6/88, 4 ex. el 24/6/90 (P. Aymerich com. pers.), 4 ex. 20/5/93 (P. Aymerich com. pers.), 6 ex. 1/6/94 1 ex. el 25/8/97 (SEO-Aragón 2001) i 1 ex. el 3/8/98. En aquesta darrera zona potser és un estival regular, escàs i possiblement en augment, havent-s'hi observat la permanència d'ocells juvenils, immadurs o incapacitats per al vol (Paterson 1997, Sampietro et al. 1998).
Àrees de nidificació Si l'expansió d'aquesta espècie continua com fins ara, durant els pròxims anys és possible esperar un augment de la seva distribució per tota la zona i d'aquesta forma fer-se més present en alguns punts com el pantà de Sant Llorenç de Montgai, on l'hivern 1995-1996 ja s'observaren un parell de centenars d'exemplars, les basses del Pas i de Santa Rita, o la Mitjana amb més de 500 ex. durant els hiverns 1997-1998 i 1998-1999. Darrerament no és rara la seva presència a l'aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana, o Balaguer, on hi ha petits dormidors que recullen algunes desenes d'ocells. I han començat a produir-se observacions regulars a la comarca del Pla d'Urgell, indicant una expansió de l'àrea fora dels rius principals.
Fins i tot caldria tenir en compte la possibilitat d'algun intent de nidificació, com ha succeït en diverses localitats interiors de la Península Ibèrica (Purroy 1997, de la Cruz et al. 1999). De fet, és possible que ho hagi intentat a l'embassament d'Utxesa-Secà, on a inicis dels anys 90 s'observaren 2 ex. joves durant l'estiu i un niu que podria cor-respondre a aquesta espècie (A. Puig com. pers.). Ha estat citada la cria d'una parella a la cua de l'embassament de Riba-roja l'any 1996 (Paterson 1997, de la Cruz et al. 1999), però Sampietro et al. (1998) no recullen aquesta dada, esmentant que no hi ha indicis de cria a l'Aragó.
L'observació de dos individus anellats a Holanda ens pot donar una idea de l'origen de la població hivernant a les nostres comarques. A això caldria afegir-hi la captura antiga abans esmentada d'un ocell que havia estat anellat a Dinamarca. Com a dada interessant un d'aquests ocells fou anellat a Oostvaarderplassen (Holanda) el 25/5/90 i ha estat observat durant dos hiverns consecutius a l'embassament d'Utxesa-Secà (26/11/94, 3/2/95 i 20/1/96), fet que suggereix una certa fidelitat a les localitats d'hivernada.
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
