A la Plana de Lleida es tracta d'un nidificant escàs i bàsicament sedentari, tot i que hi pot haver entrades més o menys significatives d'ocells forans durant els períodes de pas, sobretot en l'època de migració postnupcial. Com a hivernant apareix de forma molt dispersa, ja que s'escampa per basses i segments de rius on no cria; no obstant això, poques vegades arriba a ser més que un ocell poc abundant. La seva presència, com és lògic, va lligada a l'existència de zones humides adequades: basses de reg, embassaments i més rarament cursos fluvials. Conseqüentment és absent d'àmplies zones com la Segarra i les Garrigues, on aquest tipus d'hàbitat és molt poc corrent.

Dins l'àrea d'estudi el cabusset ocupa masses d'aigua embassades de tota mida. És freqüent en basses de reg majoritàriament petites, encara que també apareix en basses més grans i alguns embassaments i pantans, com el de Sant Llorenç de Montgai i el partidor de Gerb. A l'embassament d'Utxesa-Secà és molt escàs, tant en període reproductor com a l'hivern. També es presenta de tant en tant als trams dels rius Segre i Noguera Ribagorçana on s'hi formen basses d'aigües tranquil·les amb un mínim de profunditat, i colonitza aigües estacionals com el clot de la Unilla.

Normalment les basses de regadiu on es troba per reproduir-se tenen un bon cinyell de vegetació de canyís o boga on fa el niu i es refugia en cas de necessitat; en menor mesura, però, també ha estat en aquesta època en bassetes amb poca cobertura a les vores. En general són indrets amb aigües bastant netes i amb gran quantitat de vegetació submergida. Algunes d'aquestes basses serien ocupades majoritàriament des de març-abril fins a setembre-octubre, mentre en altres basses és possible veure-hi cabussets al llarg de tot l'any, encara que la seva abundància pot estar sotmesa a fluctuacions estacionals més o menys notables. Les tasques de reproducció s'inicien a finals d'hivern, en els moments en els quals els grupets hivernals comencen a disgregar-se. Els primers ocells se senten a mitjan febrer, activitat que sovint es perllonga fins l'agost, tot i que és durant els mesos de març i abril quan assoleix la màxima intensitat. Més escassament es poden sentir en ple hivern des del mes de desembre.

Durant els mesos d'agost i setembre s'observa un increment en el nombre d'ocells a diverses localitats de cria, on formen grups de certa importància (per exemple 21 ex. el 26/8/98 al pantà de Suquets de Baix, 17 ex. el 5/8/95 al pantà de Camelis o 15 ex. el 19/8/95 al pantà de l'Arròs), originats segurament per la presència dels joves, però també en localitats on certament no han nidificat, com ara 24 ex. el 26/8/99 en una bassa temporal formada a prop de Mas Blanc, indicant una possible entrada d'ocells forans o potser moviments dispersius. De tota manera les màximes concentracions es donen en el que possiblement seria el pas de tardor, quan s'obté el nombre de 62 ex. el 6/10/97 al l'embassament d'Utxesa-Secà, la xifra més gran trobada per aquesta espècie a l'àrea d'estudi.

En aquest període es deu produir la sedimentació i potser hivernada d'alguns individus, ja que un mes més tard, el 9/11/97 encara s'hi van trobar 52 ex., baixant a 33 ex. el 30/11/97 i a 17 ex. el 13/12/97.

A l'hivern es pot presentar en llocs on no cria, sempre en baix nombre. Es troba escampat en múltiples basses i pantans, normalment en nombres baixos, i en alguns trams de riu. També s'han detectat moviments condicionats per la climatologia adversa, que desplaçaria ocells fora dels punts habituals d'hivernada.

Així, el 26/12/98 es van detectar 4 ex. en un tram de 600 m del riu Segre a la sortida de Lleida, a més d'un altre exemplar en un tram del mateix riu situat més al sud, indrets prospectats habitualment i on no s'hi acostuma a observar. Aquell dia, el riu era dels pocs indrets que mantenien aigües lliures, ja que la majoria de basses s'havien glaçat, com ara el pantà de Camelis, on no es va poder observar cap exemplar.

Els factors que podrien actuar en contra del manteniment o creixement de la població reproductora a la zona d'estudi són principalment l'eutrofització de les aigües i l'abús de pesticides, biocides, etc. D'altra banda segons que sembla la creació d'infraestructures relacionades amb el reg podria haver ajudat a mantenir la població d'aquesta espècie o, fins i tot, a afavoir-ne l'expansió.

• Embassament d'Utxesa-Secà