Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció Ardeid propi de la meitat sud d'Europa que arriba al nord com a nidificant fins a Holanda. Es comporta com un migrant transsaharià que només excepcionalment es troba a l'hivern al continent. A Catalunya és un nidificant localitzat als principals aiguamolls costaners i a la Depressió Central. Més estès en migració, moment en què es pot trobar arreu on hi ha hàbitats que li siguin propicis. A la Plana de Lleida és un ocell estival localment abundant, més localitzat durant el període reproductor i una mica més estès durant els passos migratoris.
Localització L'hàbitat preferencial de l'agró roig el constitueixen les masses d'aigua somes amb denses comunitats higròfiles, especialment canyissars i bogars. Basteix el niu enmig de la vegetació més densa i sovint a prop o arran de l'aigua lliure. Per alimentar-se -i en migració- aprofita els mateixos ambients, a més a més d'altres que no presentin tanta extensió de canyissar; sempre, però, amb aigües somes i un mínim de vegetació entre la qual amagar-se. Així, és freqüent al llarg del riu Segre, que de fet en vertebra la població a les nostres terres, en nombroses basses que disposen d'un mínim cinyell de canyís o boga, i als arrossars quan l'arròs és crescut. A diferència del seu congènere el bernat pescaire (Ardea cinerea), no se'l troba habitualment en ambients oberts com ara camps o aigües somes lliures. L'àrea de presència de l'agró roig a la Plana de Lleida se situa al voltant dels rius Segre, Noguera Ribagorçana i Cinca, i tota la plana de la meitat sud del Segrià i el Baix Cinca, tot i que escasseja a les parts més occidentals i arriba en escàs nombre fins al Pla d'Urgell. Fora d'aquestes àrees és un ocell ocasional, especialment a les comarques més orientals (la Segarra, l'Urgell i les Garrigues).
Zones i dates d'observació Els primers ocells arriben a partir de mitjan març (1 ex. a Torres de Segre el 21/3/89, 2-3 ex. a l'embassament d'Utxesa-Secà el 21/3/94, 4 ex. al pantà de Sant Llorenç de Montgai el 22/3/97 (Copete 2000), 1 ex. al pantà de l'Arròs el 22/3/99 (dades pròpies anuari 99) almenys 1 ex. a l'embas-sament d'Utxesa-Secà el 23/3/89), i són més abundants i detectables a partir d'abril. S'ha observat excepcionalment al mes de febrer, amb dues observacions d'1 ex. a sota de la presa de l'embassament de Mequinensa (Aragó), als límits de l'àrea d'estudi, el 9/2/84 (Aixalà 1987) i d'1 ex. en vol al riu Segre a l'alçada de Corbins el 16/2/97 (Copete 2000). La migració dels agrons roigs que no romandran entre nosaltres possiblement té lloc una mica més tard de les primeres arribades, a partir del mes d'abril, i deu perllongar-se fins ben entrat el mes de maig. És en aquests moments en què s'observa en indrets on no és habitual (com ara a Bellvís 1 ex. el 29/4/95 i 1 ex. el 24/5/97) o fins i tot que li són ben atípics (2 ex. aturats enmig del secà d'Alfés-Castelldans el 19/5/85).
A partir de mig setembre la majoria d'agrons roigs ja han abandonat les nostres terres. Les darreres observacions es produeixen a finals de mes (almenys 1 ex. al Partidor de Gerb el 26/9/89, 1 ex. al pantà de Camelis el 27/9/98) i puntualment durant el mes d'octubre (1 ex. a la bassa de Santa Rita el 6/10/96, 1 ex. al pantà de Camelis el 15/10/99), amb una data extrema d'1 ex. a l'embassament d'Utxesa-Secà l'1/11/99 (Martínez Vilalta 2002).
L'agró roig segurament ha incrementat el seu nombre i la seva àrea de distribució durant la segona meitat d'aquest segle, amb l'augment dels canyissars associats a basses i pantanets diversos, i potser amb el canvi del règim hídric del riu Segre, més laminat per la proliferació dels embassaments. Maluquer (1952) no cita l'espècie a mitjan segle XX, i encara que no es pot concloure d'això que no hi fos present -esmenta poques espècies al sud de Térmens-, destaca que no el citi a l'antic estany d'Ivars d'Urgell, cosa que fa pensar que no hi fos abundant. Uns anys més tard tenim notícia de la seva presència a la zona de Camarasa (Balcells 1961).
Àrees de nidificació Els indrets de cria comencen a ocupar-se aviat (el 4/4/95 s'observaren vols nupcials al pantà de Sant Llorenç de Montgai), tot i que la nidificació és bastant tardana. La construcció dels nius té lloc entre els mesos d'abril i maig (1 ex. portant material al niu al pantà de Sant Llorenç de Montgai el 17/4/97, 1 ex. amb un bri al bec a l'embassament d'Utxesa-Secà el 8/5/93), i seguidament la posta, de forma que com a mínim fins a finals de juny o primers de juliol no s'esqueren els primers juvenils (el 30/6/96 s'observen alguns volanders als nius de la colònia de l'embassament d'Utxesa-Secà (R. Gutiérrez com. pers.)), i s'allarga fins ben entrat aquest mes (1 ex. juvenil al niu al pantà de la Clamor Baixa el 14/7/89, un poll volander al pantà de l'Arròs el 18/7/97). Així, el 13/7/97 s'observaven força joves de l'any a la colònia de l'embassament d'Utxesa-Secà, però també algun adult entrant a peixar als nius i altres indicis d'activitat en uns quants nius. De fet, durant el mes de juliol es veu un gran moviment d'adults a la colònia de l'embassament d'Utxesa-Secà que es desplacen entre la zona de nidificació i la d'alimentació al voltant del riu Segre, possiblement a causa de l'increment de les necessitats tròfiques.
Les principals localitats de nidificació de l'agró roig són a l'embassament d'Utxesa-Secà i al pantà de Sant Llorenç de Montgai. La colònia de l'embas-sament d'Utxesa-Secà es localitza enmig del canyissar i sembla estabilitzada als anys 90 en una trentena de parelles (dades pròpies per a l'any 1994, Copete (1998) per a l'any 1996), encara que no se'n coneix l'evolució ni els efectius que tenia en anys anteriors. L'any 1999, però, el nombre de parelles s'avalua entre 50 i 70. La colònia del pantà de Sant Llorenç de Montgai va ser avaluada en un mínim de 9 parelles l'any 1995. Nidifica també a Mequinensa, amb un mínim de 6 parelles reproductores observades el 26/4/94 (SEO-Aragón 1997). A part d'aquestes localitats se l'ha citat nidificant els darrers anys en algunes basses i pantans de mida mitjana dels termes d'Os de Balaguer (entre 1 i 3 parelles al Partidor de Gerb), Lleida (1 o 2 parelles al pantà de la Torre de Jassé -que ja són un mínim de 4 l'any 1999- i 1 parella al pantà de la Clamor Baixa), Torres de Segre (1 parella al pantà de Camelis i 1 o 2 parelles al pantà de Simó), Alcarràs (1 o 2 parelles al pantà de l'Arròs, al pantà del Pla de les Trotes i a una bassa al Pla del Xama) i Belver (1 parella a la bassa del Pas), i és possible que ho faci en altres localitats i en diversos punts al llarg del riu Segre. Segurament el mapa de distribució 10 no reflecteix la totalitat de quadrícules on es deu reproduir de forma segura, especialment al llarg dels eixos dels rius Segre i Cinca. S'estima que la població nidificant als anys 90 està formada entre 55 i 70 parelles reproductores, amb un increment els darrers anys (1999), que la situaria entre 80 i 100 parelles reproductores.
Un cop acabada la nidificació comença la dispersió dels juvenils, que té lloc especialment durant els mesos de juliol i agost. Aquesta es barreja amb l'abandó de la nostra àrea per part dels adults i la possible presència d'ocells migradors de poblacions més nòrdiques. Des de primers de juliol s'observen ocells fora de les seves àrees habituals, en localitats com Linyola, Barbens, Anglesola o el Castell del Remei. Aquestes primeres cites podrien correspondre a moviments nòmades d'alimentació i no necessàriament a dispersió o migració. Durant tot el juliol i més encara a l'agost n'augmenten les observacions, i és també quan es veuen agrupacions de certa entitat tant en zones de nidificació (28 ex. a l'embassament d'Utxesa-Secà el 19/8/89) com fora d'elles (com ara 8 ex. en 1 km del riu Segre al terme de Lleida el 4/7/93).
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
