Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció A Europa es troba per tot el continent i les Illes Britàniques, especialment a les grans planes costaneres o interiors, defugint només les zones elevades o muntanyoses. Esdevé més local i escàs al sud d'Europa, tot i que l'increment que estan experimentant la majoria de poblacions també els afecta. A l'hivern una part de la població realitza moviments migratoris, encara que la majoria es dispersa arreu i només desapareix de les zones més nòrdiques. A Catalunya es comporta com un migrador i hivernant comú, que des dels anys 70 ha anat nidificant esporàdicament en diverses localitats, fenomen que augmenta aquesta dècada, de forma que ja han aparegut diverses colònies estables. A la Plana de Lleida se'l pot observar tot l'any. És un hivernant i migrador abundant que, com en altres indrets del país, s'ha establert com a nidificant regular els darrers anys, en nombre escàs però en continu augment.
Localització El bernat pescaire es troba durant l'hivern i en migració en tota mena d'ambients aquàtics, des dels arrossars, aiguamolls i basses i pantans de tota mida, fins als rius de certa entitat. És freqüent també en altres hàbitats oberts, com ara conreus diversos, molt especialment als alfalsars. A l'època de nidificació es localitzen les colònies en uns pocs indrets, encara que és possible observar els ocells en tota mena d'hàbitats, igual que a l'hivern, a la recerca de menjar.
Zones i dates d'observació La migració prenupcial comença al mes de febrer, i possiblement des del mes de gener d'acord amb les condicions meteorològiques. És en aquest temps que s'observen els estols més grans, probablement a causa d'un increment en el nombre d'ocells en pas per la zona i, alhora, de la concentració en indrets adequats i amb abundants recursos dels que passen l'hivern a la Plana de Lleida. Llavors són usuals els estols de certa entitat en algunes localitats com l'embassament d'Utxesa-Secà (70 ex. el 23/1/94, més de 120 ex. el 7/2/88, més de 50 ex. el 17 i el 20/2/89), la cua de l'embassament de Riba-roja (mínim de 56 ex. a tot l'embassament el 22/1/95), el pantà de Sant Llorenç de Montgai (32 ex. el 23/2/86). Continua la migració fins al mes de març, amb algunes citacions d'estols migradors sedimentats en llocs no habituals (com ara 39 ex. al Clot de l'Espinac el 13/3/88), i deu acabar entre aquest mes i l'abril.
A l'embassament d'Utxesa-Secà s'ha establert des de com a mínim l'any 1994, amb dues colònies l'any 1996, situades sobre el canyissar, tot i que algunes parelles també hi fan els nius en arbres. Una d'elles és monoespecífica i l'altra mixta, on nidifica conjuntament amb agrons roigs (Ardea purpurea), esplugabous (Bubulcus ibis), martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i martinets blancs (Egretta garzetta). La colònia del pantà de Sant Llorenç de Montgai s'ubica en arbres del bosc de ribera.
Fora de les àrees de cria s'observen durant l'estiu alguns bernats pescaires, entre els mesos d'abril i agost, que, d'una banda, deuen ser ocells estiuejants que romanen a la Plana de Lleida sense arribar a nidificar-hi i, de l'altra, els propis ocells nidificants que es desplacen a diverses zones d'alimen-tació, especialment al riu Segre.
Un cop acabada la cria comencen a dispersar-se i esdevenen més comuns a partir de juliol. No obstant això, la migració comença una mica més tard, així com l'arribada d'ocells hivernants que encara és més tardana. Al mes d'agost s'observen alguns estols importants, possiblement corresponents a migradors (19 ex. en uns rostolls vora del pantà de l'Arròs el 17/8/93, 14 ex. a la bassa del Pas el 17/8/98, més de 15 ex. el 18/8/88 a Mequinensa, 14 ex. aturats al bosc de ribera del riu Segre al terme de Lleida el 18/8/95), però és a partir de setembre i especialment des de mitjan octubre i fins al mes de novembre que ateny el punt àlgid, essent freqüents els estols formats per més de 10 ex. (18 ex. el 14/10/98 al pantà de la Clamor Baixa, 12 ex. als arrossars d'Alcarràs el 25/10/95, 13 ex. el mateix dia a les llacunes de Mont-ral, 11 ex. a Mequinensa el 31/10/87, 15 ex. al Clot de l'Espinac l'11/11/89, 21 ex. a Montagut el 13/11/94, 13 ex. als arrossars del Fondo de Llitera el 15/11/98). Alhora, i de la mateixa forma que durant la primavera, en aquests temps s'observa en llocs menys habituals, i fins i tot arriba a sedimentar-se als secans (18 ex. aturats enmig del secà d'Albesa el 19/10/86). Molts d'aquests ocells romanen a l'hivern entre nosaltres, mentre que una part anirà encara més al sud.
La hivernada pròpiament dita té lloc, per tant, entre setembre i més probablement octubre i el mes de febrer o potser març, amb màxims entre novembre i gener. No obstant això, varia força segons les condicions meteorològiques imperants més al nord, ja que el bernat pescaire pot fer fugides de fred que portin una entrada d'ocells a les nostres terres, alhora que en hiverns suaus la seva marxa pot tenir lloc des del mes de gener.
El nombre d'hivernants no s'ha estimat amb precisió. Els recomptes portats a terme a la cua de l'embassament de Riba-roja, l'embassament d'Utxesa-Secà, Raimat i el pantà de Sant Llorenç de Montgai entre 1979 i 1986 foren d'un centenar d'ocells els darrers anys (Canut et al. 1986), però caldria afegir-hi tots els ocells dispersos al llarg del riu Segre, i dels conreus del Segrià, est del Baix Cinca, sud de la Noguera i el Pla d'Urgell. Altres recomptes parcials més recents donen xifres similars (Copete 1998). Puntualment, però, es troben concentracions que superen la cinquantena d'exemplars en algunes localitats, com la cua de l'embassament de Riba-roja, arribant fins a 78 ex. el 17/1/95 (Hernández 1999). El que sí que és probable és que la població hivernant també s'hagi incrementat els darrers anys, a partir de la dècada dels vuitanta. Per exemple, no es detectà a l'embassament d'Utxesa-Secà els anys 1977, 1978, 1979 ni 1980, i sembla augmentar-hi a partir de 1981 (Pedrocchi-Renault et al. 1980, Ferrer et al. 1981, Canut et al. 1986), i de la mateixa manera sembla fer-ho a la cua de l'embassament de Riba-roja a partir de 1984 (Canut et al. 1986). Possiblement, pot haver-hi influït un increment de la superfície dedicada a conreus oberts de regadiu en detriment de zones de secà, i potser una menor pressió cinegètica.
La procedència dels ocells hivernants, així com dels ocells en pas, sembla ser del centre i est d'Europa (Purroy 1997), amb dades d'1 ex. que havia estat anellat com a poll a Estònia el 16/5/82 i que fou recuperat el 31/10/82 a Térmens, d'1 ex. anellat el 19/5/59 a Alemanya i recuperat el 9/3/60 a Agramunt i d'1 ex. anellat a Suècia el 6/6/48 i recuperat a Fraga el 31/3/50.
El bernat pescaire és l'ardeid més estès a la zona. Com que no està tan lligat a ambients aquàtics com la resta d'espècies arriba regularment a les planes orientals, especialment al Pla d'Urgell, on no és rar als alfalsars, i fins a la Segarra i l'Urgell, tot i que més escadusserament. De la mateixa manera, esdevé força abundant a les grans extensions d'alfals compreses entre el Baix Cinca i el Segrià.
L'establiment del bernat pescaire com a nidificant s'ha de considerar recent. De fet, tota la colonització de la vall del riu Ebre és recent i inclou diverses localitats des de Navarra fins a la seva desembocadura (Purroy 1997). Maluquer (1952), això no obstant, esmenta la presència d'una colònia a principis dels anys cinquanta o potser finals dels quaranta al riu Segre al terme de Térmens, sense especificar si es tracta de nidificació o no, indicant que hi és sedentària, i uns anys més tard es dóna notícia d'observacions a finals de maig (el 25 i 26/5/57) en aquest mateix tram de riu, deixant pendent de confirmació la presència d'ocells estivals a la zona (Balcells 1961). El mateix Maluquer (1952) cita la presència del bernat a l'antic estany d'Ivars d'Urgell.
Àrees de nidificació Les àrees de cria s'ocupen aviat (al pantà de Sant Llorenç de Montgai, 4 nius amb ocells el 7/2/99, 4 nius ocupats el 25/2/97, 6 nius amb adults covant i 4 més ocupats el 12/3/98, i com a mínim un adult covant el 13/3/95), encara que possiblement hi ha ocells que no comencen fins força més tard (al mateix indret, el 19/4/95 encara hi havia un niu en construcció), i altres que ho fan molt abans (a l'embassament d'Utxesa-Secà, el 22/3/98 s'observà un niu amb polls ja molt crescuts). En tot cas sembla que no hi ha sincronia entre les diferents parelles d'una colònia. Els polls s'observen des del mes de març i, possiblement, fins a l'abril; generalment fins al maig i juny no s'esqueren els primers ocells, amb presència de polls fins al mes de juliol (el 13/7/97 encara es van veure nius ocupats a la colònia de l'embassament d'Utxesa-Secà).
La nidificació del bernat pescaire a les nostres ter-res començà a la dècada dels 70. En aquells anys era un fenomen esporàdic: l'any 1976 ho va fer al Partidor de Gerb (Maluquer 1987) i el 1978 probablement a la Granja d'Escarp (Muntaner et al. 1984, Ferrer et al. 1986). Sense dades a la dècada dels vuitanta, tot i que cal pensar que seguiren les nidificacions esporàdiques en algun indret, no és fins a la dècada dels noranta que s'estableixen definitivament. L'any 1994 comença la nidificació regular al pantà de Sant Llorenç de Montgai i a l'embassament d'Utxesa-Secà, i fora de l'àrea d'es-tudi ho havia fet al pantà de Terradets (Pallars Jussà) des de 1993. També es constata la seva nidificació a la zona de l'aiguabarreig del Segre i del Cinca, a finals dels anys vuitanta o començament dels 90 (Sampietro et al. 1998), amb observacions en anys posteriors que assenyalen que hi continua nidificant en escàs nombre (el 5/6/92 es veieren almenys 2 parelles entrant a la colònia d'ardeids (SEO-Aragón 1994), els anys 1994 i 1997 s'hi observa una possible parella reproductora (SEO-Aragón 1997) (SEO-Aragón 2001) i el 18/5/96 s'hi veié 1 ex. entrant al canyís). I no es pot descartar que estigui nidificant -potser irregularment- fora d'aquestes àrees, en algun punt del riu Segre com el Partidor de Gerb i la Mitjana, o a les basses del Pas i de Santa Rita, encara que no es disposa d'indicis per aquestes darreres localitats. El nombre de parelles nidificants ha augmentat els darrers anys.
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
