Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció Ardeid de distribució meridional que a Europa es troba principalment als països del voltant de les mars Mediterrània, Càspia i Negra, observant-se una expansió cap al nord els darrers anys. Tot i que hiverna en aquestes zones, especialment al sud, bona part de la població es comporta com a migradora transsahariana. A Catalunya és un migrador comú tant a la costa com a l'interior, que es reprodueix en unes poques colònies del litoral i del Segrià. Com a hivernant és escàs i localitzat sobretot a les àrees litorals, destaca el delta de l'Ebre (Baix Ebre-Montsià) com a principal localitat d'hivernada. Present tot l'any a les comarques del sud i oest de la Plana de Lleida, on és poc abundant i molt localitzat com a nidificant, i més àmpliament distribuït, però en nombre escàs durant la hivernada i migració.
Localització El martinet blanc està lligat durant tot l'any a ambients aquàtics diversos: trams lents del riu, basses, petits pantans, arrossars, camps embassats, etc. És un dels ardeids que s'observa més lligat al riu Segre. Rares vegades també se'l pot veure en camps d'alfals, associat a esplugabous (Bubulcus ibis) o bernats pescaires (Ardea cinerea). És un ocell més aviat solitari durant bona part de l'any, excepte en la nidificació, en les joques i de vegades durant la mi-gració i la dispersió.
Les seves preferències d'hàbitat fan que a l'àrea d'estudi se'l trobi bàsicament al llarg del riu Segre, des de Balaguer fins a la desembocadura -arribant en escàs nombre fins a Camarasa-, i als trams finals dels rius Cinca i Noguera Ribagorçana. Aquests rius -especialment el Segre- vertebren la seva distribució al llarg del Segrià i del Baix Cinca, ocupant l'àrea compresa entre l'embassament d'Utxesa-Secà i la finca de Sant Miquel, on se'l pot trobar associat a les nombroses basses, pantanets i arrossars d'aquestes zones. Fora d'aquí és un ocell ocasional, especialment a les comarques més orientals (la Segarra, l'Urgell i les Garrigues).
Zones i dates d'observació Resulta difícil delimitar la fenologia de l'espècie a l'àrea d'estudi, tenint en compte que a les zones preferencials se l'observa durant tot l'any. No obstant això, sembla que hi ha un pas de primavera que deu tenir lloc entre els mesos de març i maig. Així ho indicaria l'escassa presència d'ocells fora de localitats habituals: 1 ex. el 6/3/94 a conreus de Linyola, 1 ex. a la Figuerosa el 9/5/97 i 1 ex.el 26/5/95 a una bassa d'Anglesola.
La colònia de l'aiguabarreig del Segre i del Cinca es coneix des de l'any 1974 (Muntaner et al. 1984). Els seus efectius s'estimaren en unes 25 parelles els primers anys de la dècada dels vuitanta (Muntaner et al. 1984, Ferrer et al. 1986) i en els anys noranta oscil·len entre la vintena i la cinquantena de parelles (SEO-Aragón 1994, SEO-Aragón 1997, Copete 1998, Sampietro et al. 1998), variacions que poden deure's a veritables fluctuacions interanuals, però també a les dificultats de cens a les colònies mixtes, on a més hi ha una important presència d'exemplars no reproductors (Sampietro et al. 1998). La colònia de la bassa del Pas es coneix des de l'any 1996, quan s'hi localitzaren 6 nius (SEO-Aragón 1999). L'any 1997 hi ha 8 parelles (SEO-Aragón 2001) i el 1998 s'estima que hi crien entre 5 i 10 parelles: un mínim de 2 nius amb polls observats el 12/6/98 i entre 4 i 6 més de possibles, i entre 2 i 3 nius amb polls el 28/8/98. Finalment, l'any 1997 s'estableix un nou nucli reproductor a l'embassament d'Utxesa-Secà, on unes poques parelles -possiblement entre 5 i 10- nidifiquen juntament amb esplugabous (Bubulcus ibis), martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i bernats pescaires, ubicant els seus nius al canyissar.
Un cop acaba la reproducció es dispersen per la zona. Just abans d'aquesta dispersió els ocells atenyen els màxims a la colònia de l'aiguabarreig del Segre i del Cinca (se'n comptaren 133 ex. el 30/6/94 (SEO-Aragón 1997)), encara que possiblement molts ocells no s'esqueren fins al mes de juliol. Durant el mes de juliol, i especialment al mes d'agost, fruit possiblement d'aquesta dispersió, se n'observen petites concentracions al llarg del riu Segre, als arrossars i en algunes basses.
També hi ha un petit pas de migradors a la tardor, que es confon amb la dispersió i amb l'arribada d'hivernants. No obstant això, no s'han pogut recollir gaires observacions fora de l'àrea de distribució habitual que poguessin aportar una mica de llum, tan sols l'observació de 3 ex. en uns camps de Linyola el 30/9/95 i 1 ex. en una bassa propera pocs dies després (el 8/10/95).
La hivernada té lloc com a mínim des del mes de setembre fins al mes de febrer. En aquesta època arriben ocells forans, que possiblement es barregen amb ocells locals i amb altres que realitzen moviments nòmades durant l'hivern. De fet, no es coneix què succeeix amb els ocells nidificants a les nostres terres, i encara que és possible que en part siguin sedentaris, no es pot descartar que si més no una part es comportin com a migradors. L'arribada d'ocells forans s'ha confirmat amb l'observació d'1 ex. amb marques alars el 25/12/92 a l'embassament d'Utxesa-Secà. Possiblement el mateix ocell que es va veure al riu Segre al terme de Lleida el 20/3/93, i que s'identificà com a procedent de la Camarga (França), on havia estat anellat el 10/7/92 i vist posteriorment el 14/9/92 al terme de Castell d'Aro (Baix Empordà). Hi ha un intercanvi destacable d'ocells entre les diferents poblacions de la franja mediterrània ibèrica i francesa (Bartolomé et al. 1996).
El nombre d'hivernants fluctua entre els diferents anys, potser associat a la meteorologia. En aquesta època ocupa les mateixes zones d'alimentació que durant l'estiu, observant-se esporàdicament en altres punts com el Pla d'Urgell. Als vespres es concentren en joques a l'embassament d'Utxesa-Secà i a la Mitjana, com a mínim entre els mesos d'agost i març i sovint barrejats amb esplugabous, en nombres que no acostumen a superar la trentena d'ocells, però que, a vegades, arriben a ser més importants (més de 70 ex. a l'embassament d'Utxesa-Secà el 13/12/95, 115 ex. a l'embassament d'Utxesa-Secà el 21/3/94 -amb presència potser de migra-dors-). Puntualment també s'ajoquen en altres punts, especialment al llarg del riu Segre (2 ex. a l'aiguabarreig del Segre i del Cinca el 22/1/96) i al conjunt de les basses de Santa Rita i el Pas.
El martinet blanc s'ha incorporat a la nostra avifauna els darrers anys. Maluquer (1952) i Balcells (1961) no esmenten l'espècie a mitjan segle, ni tampoc apareix citada en diversos censos d'ocells aquàtics portats a terme a finals dels anys 70 (Ferrer et al. 1981, Pedrocchi-Renault et al. 1980). Apareix observat de forma imprecisa a l'antic estany d'Ivars d'Urgell, que fou dessecat a mitjan segle XX (Ortega et al. 1981). Com que la font no correspon a una obra de caire ornitològic, cal prendre's amb precaució l'assignació a aquesta espècie. D'altra banda, Canut et al. (1986) la inclouen com a espècie hivernant accidental i només recullen una observació d'un ocell al riu Cinca el 13/1/81. Com a nidificant s'havia establert uns anys abans, concretament l'any 1974 (Muntaner et al. 1984).
Àrees de nidificació Com a nidificant se'l troba localitzat en una colònia mixta ubicada a l'aiguabarreig del Segre i del Cinca, i més recentment també a l'embassament d'Utxesa-Secà i a la bassa del Pas. La colònia de l'aiguabarreig del Segre i del Cinca s'ocupa segurament al mes d'abril, amb possibles variacions entre diferents anys (l'1/4/92 hi havia uns 25 ex., mentre que el mateix dia de l'any 1995 no n'hi havia cap, i de nou el 2/4/98 n'hi arriben 19 ex. al vespre). Ferrer et al. (1986) indiquen que s'ocuparia a partir de mitjan o final d'abril i continuaria al mes de maig. No obstant això, s'hi observen ocells ja des del mes de març (18 ex. el 19/3/88, una trentena el 21/3/92), i ocells en plomatge nupcial es veuen des del mes de febrer (per exemple el 7/2/96 al riu Segre al terme de Torres de Segre).
Durant el període de nidificació els ocells es desplacen per alimentar-se al llarg dels rius Segre i Cinca, arribant fins a Lleida i Fraga, i en menor nombre es desplacen més al nord i a ponent. Llavors se'ls pot veure tant al riu com als arrossars i basses de les rodalies.
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
