Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció Ardeid que a Europa es localitza fonamentalment a la Península Ibèrica, en connexió amb la població existent al Magrib. Es troba en forta expansió, i actualment hi ha poblacions importants també a França. Fora d'aquestes àrees és un nidificant ca-da cop més regular, però encara escàs, al voltant de la riba nord de la Mediterrània, més abundant en alguns punts de la riba sud de la Mediterrània oriental i del mar Caspi. És resident durant tot l'any en aquestes àrees, però realitza moviments dispersius i potser de migració que el porten a altres zones. A Catalunya fa anys només era un ocell hivernant al delta de l'Ebre (Baix Ebre-Montsià), procedent possiblement de l'Albufera de València (País Valencià), però durant la dècada dels vuitanta ha anat colonitzant el litoral, com a hivernant i com a nidificant, i posteriorment les terres interiors com a hivernant, durant la dècada dels noranta principalment, i puntualment com a nidificant cada cop més regular i abundant. La Plana de Lleida, de forma similar a la resta del país, ha estat colonitzada darrerament, i actualment hi és un ocell present tot l'any, abundant com a hivernant i com a reproductor.
Localització De tots els nostres ardeids l'esplugabous és el menys lligat a zones humides. Durant el període reproductor selecciona aquestes àrees per instal·lar les seves colònies, i com a joca en altres èpoques, però les zones d'alimentació -tant en període reproductor com durant la hivernada- estan constituïdes per zones obertes no necessàriament humides. S'observen en camps d'alfals -sovint sota els grans aspersors que en regar mobilitzen la fauna dels conreus-, en arrossars, prats i camps parcialment embassats, prats pasturats i abocadors. És molt més rar veure'l alimentar-se en aigües lliures, com rius, basses i pantans. Ocupa les àrees on s'alterna el regadiu i el secà, constituïdes per grans extensions de conreus oberts herbacis, i en menor nombre també els regadius de les ribes del riu Segre, que ocupen menys pel predomini dels conreus arboris, on de vegades també es presenta. És escàs als secans purs, però també són utilitzats, especialment els més propers a zones humides, com els voltants de l'embassament d'Utxesa-Secà o d'alguns arrossars. És molt freqüent observar-lo darrere dels tractors feinejant als conreus, a la recerca dels nombrosos animalons que queden al descobert. A les nostres terres no està tan directament lligat a la presència de ramats d'animals domèstics o salvatges com a les seves terres d'origen africanes, en part a causa de la manca de ramats d'importància no estabulats, però se l'observa sovint als voltants de les granges, en tolls de purins i, fins i tot, en tancats d'ovelles a les zones de secà.
L'àrea de distribució de l'espècie a les nostres ter-res estava limitada fins fa pocs anys al Segrià (essent rar més al nord del terme de Lleida) i zones confrontants de les Garrigues, i al Baix Cinca. Els darrers anys està expandint-se com a hivernant cap a l'est, especialment al Pla d'Urgell i sud de la Noguera, que reuneix condicions molt apropiades per a l'espècie, arribant esporàdicament fins a Sant Llorenç de Montgai. No hi ha visions de l'espècie a les Garrigues fora de les àrees limítrofes amb el Segrià. A l'Urgell només es disposa de l'observació de 16 ex. el 3/8/98 en un rostoll d'ordi a Belianes i d'1 ex. el 22/12/98 a Vilagrassa, i a la Segarra de la d'1 ex. el 25/4 i 5/5/99 a Cervera, que constitueix l'observació més oriental de l'àrea d'estudi.
La major part de les poblacions peninsulars de l'esplugabous no es comporten com a típics migradors, però sí que realitzen nombrosos moviments de tipus dispersiu i nomada. Això fa difícil d'esta-blir l'estatus dels ocells que durant tot l'any s'observen a les nostres comarques.
Zones i dates d'observació Durant els mesos primaverals s'observen moviments i concentracions importants d'ocells que fan pensar en una veritable migració prenupcial. Al Pla d'Urgell, on no s'ha establert com a resident fins als darrers anys, se'l veu entre els mesos de febrer i març i puntualment a l'abril. També se l'ha observat en aquesta època en indrets on no és habitual, com 1 ex. el 23/4/95 en una bassa de reg a Aguilella, o 1 ex. a Cervera el 25/4 i 5/5/99. Algunes concentracions d'ocells durant aquests mesos, en una època en què comencen a ocupar-se les colònies de cria, fan pensar també en moviments migratoris d'ocells locals o forans, com ara 87 ex. en uns camps de Montagut la primavera de 1994, o més de 45 ex. el 7/5/95 als arrossars d'Alcarràs, si bé no es pot descartar que no siguin ocells locals desplaçats per alimentar-se. En la colònia de cria de l'aiguabarreig del Segre i del Cinca també hi ha concentracions primaverals importants (300 ex. la primavera de 1991, 347 ex. la de 1992 i 570 ex. la de 1994 (SEO-Aragón 1994, SEO-Aragón 1997) 985 ex. el 10/4/97 (SEO-Aragón 2001) i uns 270 ex. entrant-hi al vespre el 2/4/98).
Al mes d'octubre es veuen concentracions importants en alguns indrets. En aquesta època es fanguegen els arrossars, oferint importants recursos tròfics que són aprofitats per estols de més d'un centenar d'esplugabous: més de 130 ex. als d'Al-carràs el 12/10/95, al voltant de 200 ex. als del Fondo de Llitera el 13/10/95.
El començament de la hivernada és indiscernible de la migració i dels moviments dispersius. Més que parlar d'una hivernada pròpiament dita, potser caldria parlar de moviments nomades, ja que possiblement ens trobem amb ocells provinents d'altres àrees de nidificació, barrejats amb ocells locals, i fluctuant segons les condicions meteorològiques i de disponibilitat tròfica. El nombre d'ocells hivernants ha anat en augment, encara que no es coneix amb precisió. Durant l'hivern es formen joques d'alguns centenars d'ocells. La més coneguda es troba a l'em-bassament d'Utxesa-Secà, i està formada els darrers anys per uns 300 ocells (300 ex. el 31/1/95, 314 ex. el 9/1/96, 358 ex. el 15/12/96). Altres joques es troben a la bassa del Pas (300 ex. el 26/10/92 (P. Aymerich com. pers.)), al pantà de la Clamor Baixa (entre 200 i 250 ex. el 16/10/98), a la Mitjana (més de 500 ex. el 6/12/98), a la partida de Vallcalent, a Rufea, al pantà de Ráfales (267 ex. el 9/12/97) i al pantà de la Font (60 ex. el 13/12/96). Algunes d'aquestes localitats possiblement són utilitzades alternativament o, en algun cas, només de forma puntual. Segurament encara hi ha altres joques que no es coneixen. Així, en un recompte dels ocells que passaven per sobre de Lleida portat a terme l'11/2/98 al vespre, se'n comptabilitzaren uns 1.050 que volaven en direcció sud-est. Les joques a l'embassament d'Utxesa-Secà es mantenen com a mínim fins al mes de març (uns 250 ex. el 20/3/93, uns 210 ex. el 21/3/94), en una època en què potser ja hi ha entrada d'ocells que no han hivernat a la zona (uns 600 ex. a la joca l'1/4/98).
La colonització de la Plana de Lleida per part de l'esplugabous és un fet recent, encara que es desconeix quina era la seva situació en els segles precedents. Maluquer (1952) no cita l'espècie a mitjan segle. Tampoc apareix esmentada en els censos hivernals realitzats a finals dels anys setanta i primera meitat dels vuitanta (Ferrer et al. 1981, Canut et al. 1986), ni tampoc se la cita a l'embassament d'Utxesa-Secà i al pantà de Sant Llorenç de Montgai durant l'any 1978 (Pedrocchi-Renault et al. 1980). Ferrer et al. (1986) citen una parella que s'establí com a reproductora l'any 1978 a l'aigua-barreig del Segre i del Cinca, sense que es tornés a repetir el fet. Aixalà (1987) recull l'observació de 12 ocells al riu Segre a Torres de Segre el 12/8/84 i una de possible d'1 ex. al riu Segre a Alcarràs entre el 3 i 6/5/76, que podem considerar atribuïbles a ocells en pas o dispersius. Després d'això no es recopilen les primeres cites fins l'any 1988 a l'embassament d'Utxesa-Secà (més de 8 ex. el 6/2/88, un petit grup el 27/2/88, 5 ex. el 19/10/88, entre 40 i 50 esplugabous o martinets blancs ajocant-s'hi el 19/10/88, dels quals alguns semblen esplugabous, 4 ex. el 3/12/88), a Lleida (el març de 1988 al riu Segre) i al mes de maig a l'aiguabarreig del Segre i del Cinca, on podria haver-se establert ja l'any 1987 (Sampietro et al. 1988). A partir d'aquell any ja s'observa amb regularitat. Ràpidament s'establí com a hivernant i com a reproductor; l'any 1989 -i potser ja des del 1987- s'havia instal·lat definitivament a la colònia de l'aiguabarreig del Segre i del Cinca. L'origen dels primers ocells possiblement estaria relacionat amb el delta de l'Ebre (Baix Ebre-Montsià), utilitzant el riu com a via d'entrada. A partir d'aquests punts s'expandí cap a ponent, a les planes conreades entre Saidí, Raimat, la finca de Sant Miquel i Almacelles. L'expansió numèrica i areal ha continuat aquests darrers anys, i a partir de mitjan anys noranta comença a colonitzar el Pla d'Urgell. L'hivern de 1995 a 1996, en què sembla que fou molt abundant a tota l'àrea d'estudi, començà a observar-s'hi puntualment. Prèviament només s'hi havia vist l'1/8/89 a Linyola i el novembre de 1990 al Poal (J. Miret com. pers.).
Àrees de nidificació El període reproductor comença amb l'ocupació de les colònies de cria. S'hi detecten ocells com a mínim des del mes d'abril. No es disposa de dades fenològiques durant aquest període, però segurament les postes no tenen lloc fins ben entrat el mes d'abril o fins al mes de maig. S'han observat ocells covant al mes de maig a la colònia de l'aiguabarreig del Segre i el Cinca i polls com a mí-nim des de primers de juny a la colònia de la bassa del Pas, i alguns nius encara amb polls a la colònia de l'embassament d'Utxesa-Secà a mitjan juliol. A finals de juny o durant el mes de juliol s'observen els nombres màxims d'ocells, havent-se'n comptabilitzat més d'un miler a la colònia de cria situada a l'aiguabarreig del Segre i del Cinca (1.162 ex. el 30/6/94 (SEO-Aragón 1997)).
Actualment hi ha tres colònies de nidificació d'esplugabous a les nostres comarques, localitzades a l'aiguabarreig del Segre i del Cinca, a la bassa del Pas i a l'embassament d'Utxesa-Secà. La primera és una colònia mixta amb altres ardeids coneguda des de fa anys, que fou ocupada per l'esplugabous a finals dels anys vuitanta. L'any 1978 hi havia nidificat una parella, però no ho tornà a fer en anys consecutius (Ferrer et al. 1986). L'any 1987 s'hi instal·la de nou una parella (Sampietro et al. 1998) i sembla que l'any 1982 ja se n'hi havia detectat una altra (Woutersen et al. 1998). La colònia ha anat incrementant els seus efectius, de forma que l'any 1991 ja hi havia tants esplugabous com martinets blancs (Egretta garzetta) (P. Aymerich com. pers.), aproximadament entre 40 i 45 parelles (SEO- Aragón 1994). L'any 1993 es van comptabilitzar 40-50 parelles (SEO-Aragón 1997) i entre 61 i 75 l'any 1994 (SEO-Aragón 1997). En l'actualitat compta amb més d'un centenar de parelles nidificants (comptabilitzades en més de 176 el 30/6/96 (Copete 1998), i en unes 200 parelles l'any 1997 (SEO-Aragón 2001). La colònia situada a la bassa del Pas sembla que es va establir l'any 1995, en què comptava amb 50 parelles reproductores (Sampietro et al. 1998), amb concentracions d'ocells en anys anteriors durant el mes de maig (170 ex. als camps dels voltants el 25/5/93 (SEO-Aragón 1994)). L'any 1997 comptava amb alguns centenars de parelles (280 parelles el 28/5/97 (SEO-ragón 2001)), i actualment cal considerar-la la colònia més important de la zona. Finalment, s'ha establert una nova colònia a l'embassament d'Utxesa-Secà l'any 1997, la primera ubicada en un canyissar, a diferència de les altres dues, on els nius se situen sobre els arbres. El seu origen cal buscar-lo en ocells provinents de l'aiguabarreig del Segre i del Cinca, i el primer any ja comptava amb un mínim de 50 parelles, amb observacions de fins a 200 ex. (3/6/97). L'any 1998 s'hi censaren unes 38 parelles.
Un cop acabada la reproducció comença la dispersió dels ocells, que té lloc com a mínim des del mes d'agost, i possiblement des de juliol. En aquests moments comencen a formar-se joques a l'embassament d'Utxesa-Secà (entre 40 i 50 ex. el 3/8/90) i se'n veuen en altres indrets menys habituals (una joca de 60 ex. en un canyar a la vora del riu Segre al terme d'Albatàrrec el 10/8/96), també es veuen estols de certa importància que es desplacen per les àrees d'alimentació (uns 150 ex. als arrossars de Torres de Segre el 13/7/97) o als voltants de les colònies (diversos centenars als alfalsars de la finca de Sant Miquel el 17/8/98). És també durant la dispersió que es poden observar fora de les àrees habituals, a vegades en nombre important, com és el cas de 260 ex. el 29/7/98 a Torregrossa.
La dispersió es barreja amb ocells que possiblement constitueixen una veritable migració, sigui d'ocells locals o forans. Al Pla d'Urgell darrerament se l'observa sobretot entre els mesos de se-tembre i novembre, amb màxims al mes d'octubre, coincidint amb la collita del panís (350 ex. entre Bellvís i Bell-lloc d'Urgell el 24/10/98, més de 300 ex. a Bellvís l'octubre de 1999).
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
.jpg)
