Descobreix les activitats outdoor més suggerents per a la teva empresa. Companyarisme, joc en equip, coneixements... observa el poder de la presa de decisions dels ocells de Lleida.
Mas d'en Bosch
Capacitat: 22 places Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
Ofertes especials per a escoles
Aconsegueix un 15% de descompte a les activitats a la natura que organitzem per a nens i adolescents.
Descripció El cabussó emplomallat presenta una àmplia distribució per tota l'Europa occidental. A Catalunya és una espècie poc abundant, present tot l'any en les principals masses d'aigua. La població catalana s'estima en unes 100-150 parelles i el nombre d'hivernants en uns 500-600 ex. (Muntaner et al. 1984).
Localització A la zona d'estudi hi ha una població reproductora sedentària i escassa, que a l'hivern podria incrementar molt feblement els efectius amb exemplars forans. És una espècie estrictament aquàtica, que viu a les aigües tranquil·les i obertes dels embassaments i basses de reg. A l'hivern pot realitzar moviments de radi més o menys curts, i és llavors quan se l'observa en llocs on no és habitual durant la resta de l'any.
Zones i dates d'observació A finals de gener i principis de febrer comencen les primeres parades nupcials i aparellaments. Té un període reproductor molt llarg i molt probablement pot arribar a realitzar dues postes, ja que durant el mes de maig s'observen els primers polls (2 polls alimentats per un adult el 14/5/92) i durant tot l'agost és molt freqüent veure polls grossos (nascuts entre abril i maig) gairebé de la mida dels adults, pollets acabats de néixer, i fins i tot nius amb ous. D'Alcarràs procedeix la informació l'1/8/93 d'un niu amb com a mínim un ou, la més tardana que coneixem; mentre que la de 2 adults alimentant 2 polls al partidor de Gerb el 26/9/94 és l'última que fa referència a péixer polls.
No es coneixen prou bé els moviments postreproductius i hivernals. Els ocells nidificants a la Plana de Lleida semblen sedentaris, encara que podrien realitzar moviments més o menys amplis dins de l'àrea i zones properes, si més no els adults, mentre que els joves es dispersarien o es desplaçarien fora de la Plana. Possiblement també arriba algun exemplar forà a l'hivern. S'han detectat algunes concentracions significatives un cop acabada la reproducció, com ara l'observació al pantà de Sant Llorenç de Montgai de 50 ex. (35 adults i 15 joves) el 6/10/94. Aquesta és la principal localitat on tradicionalment ha estat detectat com hivernant i en pas (135 ex 1/4/99), al marge dels pantans prepirinencs situats aigües amunt del riu Noguera Pallaresa. Actualment sembla que els seus efectius hivernals estan en augment en altres pantans i basses de la zona, com ara l'embassament d'Utxesa-Secà, la bassa de Santa Rita, la bassa del Pas o el pantà de la Granja Vall-Companys, on abans eren escassos (Canut et al. 1986), se n'han observat 29 ex. el 9/12/97 i 27 ex. el 29/12/98 a la bassa de Santa Rita, 13 ex. el 17/1/98 i 18 ex. el 27/12/98 a l'embassament d'Utxesa-Secà, i més de 30 ex. el 21/11/99 a la bassa del Pas. Aquest increment podria deure's a petits desplaçaments i concentracions de la població local, més que a l'entrada d'ocells forans.
Àrees de nidificació Les àrees més importants de cria són a la comarca de la Noguera, concretament al pantà de Sant Llorenç de Montgai i al Partidor de Gerb, on el 1997 el nombre de parelles nidificants s'estimà entre 9 i 12 pel primer i entre 3 i 5 pel segon. Aquests efectius reproductors sembla que s'han estabilitzat durant els darrers anys. Probablement abans hi era més abundant, ja que últimament hi ha augmentat moltíssim la presència humana, i sobretot les activitats nàutiques, per la qual cosa podria haver-se vist afectat. Li segueix en importància el conjunt de pantans de reg situats al sector més occidental -bassa de Santa Rita, pantà de Ráfales, bassa del Pas i altres-, que també allotgen unes quantes parelles reproductores.
També ha niat de forma regular en algunes basses i pantans de reg del Segrià, com el pantà de Camelis, com a mínim des de l'any 1994, i el de Suquets de Baix, i de forma irregular en altres basses com, per exemple, en pantanets de reg a Raimat el 1989 i al Coll del Mixó el 1993. Cria a l'embassament d'Utxesa-Secà, i possiblement a les llacunes de Mont-ral o al pantà de la Granja Vall-Companys on s'han observat festejos, però no se n'ha comprovat la reproducció. Algunes d'aquestes localitats han estat colonitzades els darrers anys, com el pantà de Camelis o fins i tot l'embassament d'Utxesa-Secà, de forma que sembla estar expandint la seva àrea de distribució, o redistribuint-se (així al pantà de Terradets, al Pallars Jussà, ha deixat pràcticament de nidificar-hi els darrers anys, quan fins a començament dels noranta hi criaven prop d'una trentena de parelles). De fet, a l'embassament d'Utxesa-Secà s'està produint un increment notable de la població nidificant, amb un mínim de 9 parelles reproductores l'any 1999, quan no n'hi havia més que 2-3 el 1997.
Llocs d'observació: -Embassament d'Utxesa-Secà -Pantà de Sant Llorenç de Montgai -Embassament de Riba-roja -Bassa del Pas -Riu Segre -Estany d'Ivars d'Urgell
Agraïments
Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:
"Els ocells de la Plana de Lleida"
-Pagès Editors
-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
-Castells de Lleida
Els ocells de la Plana de Lleida
Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
