Vine a passar un espectacular cap de setmana amb la família en una casa rural i et convidem a què coneguis el castell medieval de Montsonís.
Ales sobre el Montsec
Passa un cap de setmana a una casa rural i descobreix les particularitats del ocells de Lleida. Gaudeix del coneixement i del relax en un entorn natural sense precedents.
Masia Vilardaga
Capacitat: 12-20 places
Localització: Lleida - La Noguera - Baronia de Rialb
El paper del pagès
Tingueu cura de no destruir els nius o els polls dels ocells que nien o es refugien als conreus quan es realitzen les operacions de sega (perdius, guatlles, sisons, esparver cendrós...), poda (mallerengues, fringíl·lids...), o llaurada (torlits, alàudids, sits...). Si trobem nius mentre esporguem o llaurem, podem mirar d'alterar com menys millor l'entorn del niu, de manera que no quedi desprotegit, i allunyar-nos-en al més ràpidament possible. El moment de segar el cereal o els farratges és especialment delicat, perquè no tan sols es poden destruir nius, sinó també matar els animals que estan covant o els ocells que s'hi amaguen. Si sabem que en els nostres camps hi nidifiquen espècies d'ocells amenaçades com ara el sisó, l'esparver cendrós o el torlit, podem mirar de posposar les feines de sega o llaurada. En tot cas, durant la realització d'aquestes operacions, cal circular pel camp de dins cap a fora, per facilitar la fugida de les aus i, si és possible, instal·larem a la màquina una cortina de cadenes que quedi penjada per davant del tall de la segadora i que espanti els ocells abans de ser atropellats. Si trobeu algun niu d'alguna espècie protegida als vostres camps, poseu-vos en contacte amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Ells us indicaran què heu de fer. En alguns casos, l'Administració preveu compensacions per tal de posposar les feines de recol·lecció del cereal a les parcel·les ocupades per l'esparver cendrós.
En els camps de cereal, deixeu el rostoll i la palla al camp fins a la tardor i, si és possible, al llarg de l'hivern. Els rostolls són un lloc d'alimentació ideal per a molts ocells, com ara perdius roges, tudons i tórtores, al llarg de l'estiu, i també de molts altres ocells durant la tardor. En els camps on estigui previst el manteniment d'un guaret temporal, no destruïu la coberta vegetal amb l'arada o amb herbicides fins que el camp no hagi de ser utilitzat novament, i mai durant el període de nidificació dels ocells (abril-juny). En segar, deixeu el rostoll d'una alçada de 20 cm, i estareu proporcionant un bon refugi a perdius, guatlles, sisons i altres ocells dels secans.
Els ocells dels conreus utilitzen preferentment les vores dels camps per fer niu o per alimentar-se, especialment si les vores es troben pròximes a hàbitats naturals. Per tant, cal ser especialment respectuosos en aquesta part dels conreus. Una mesura que ha demostrat ser molt eficaç per fomentar les espècies de caça i altres ocells dels conreus consisteix a limitar l'ús dels herbicides en una franja de 4-6 m tot al voltant dels camps de cereal o, si més no, en les vores que sapiguem que són més freqüentades per aquestes aus. En aquesta franja podem tractar contra el margall, la cogula o altres gramínies perjudicials posat cas que causin problemes, però no farem servir mai herbicides contra les herbes de fulla ampla i hi evitarem l'ús d'adobs. D'aquesta manera, hi proliferaran diferents espècies vegetals que constitueixen la base de la dieta de molts ocells i petits invertebrats, s'obtindrà un gran benefici per a la fauna amb un cost en termes de reducció de la producció que es veuen àmpliament compensats per l'estalvi d'herbicida i adob, així com pels guanys en termes cinegètics i faunístics.
Respecteu les normes relatives a l'ús del foc al camp, especialment a les comarques de la Plana més forestades, ja que l'aridesa hi és elevada i el risc d'incendi molt alt. A la major part de la Plana de Lleida els incendis forestals no són un problema, justament per la manca de bosc. Però el foc pot destruir també ambients no forestals de gran interès per a la fauna, com ara bardisses, prats o bosquines, així com els pocs boscos que queden en alguns indrets.
Molts ocells de les àrees agrícoles nidifiquen en les edificacions rurals, en les granges, en forats de les parets o sota les teules, o a les golfes de les masies. És el cas de la gralla, el mussol comú, l'òliba, el gaig blau, la xixella, els xoriguers i molts altres. Moltes d'aquestes antigues construccions estan desapareixent, per abandonament o pels processos de concentració parcel·lària. En altres casos, es modernitzen o se'n fan de noves, en les quals les cobertes de teula són reemplaçades per teulades de planxa, es reparen les parets, es tapen finestres, i els forats hi són absents. En definitiva, els ocells es queden sense casa. Podem evitar-ho mirant de conservar els edificis antics, així com els forats de golfes, parets i teulades, o adequant llocs adients per a les aus en els edificis nous. Si volem evitar que la ocupació de les aus malmeti els edificis, podem proporcionar-los llocs de nidificació alternatius, tot instal·lant caixes-niu adequades per a les diverses menes d'ocells. Moltes de les espècies que les ocuparan són importants aliats del pagès en la lluita contra les plagues de rosegadors o insectes. En podem fer per a xoriguers, òlibes, mussols, gralles, falciots, cotxes fumades,... Les caixes han de ser preferentment de fusta de pi sense polir ni envernissar per dins, ja que és el material que millor aïlla del fred i la calor, i que dura més temps. Les dimensions, forma i característiques de la caixa i de l'orifici d'entrada, així com la seva disposició, dependran de l'espècie d'ocell que vulguem que l'ocupi. La descripció d'aquests detalls demanaria un espai del qual no disposem, però podeu consultar l'obra de Baucells et al. (2003) per obtenir més detalls. Un dels aspectes més importants que cal considerar, en tot cas, quan instal·leu les caixes-niu a les edificacions rurals és assegurar-vos que són inaccessibles als gossos, gats, rates o altres depredadors de nius, i que queden protegides del sol directe.
Autors: Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.
