L'existència de la ramaderia extensiva ha estat tradicionalment un factor molt positiu per a l'avifauna. La presència de ramats és molt important per al manteniment adequat dels ambients necessaris per a molts ocells que requereixen prats i zones obertes per viure, sempre que no es produeixi una sobrepastura. Igualment, les tradicionals basses per abeurar el bestiar solen ser un punt molt adequat per a l'establiment de petites poblacions d'ocells i altra fauna aquàtica. Finalment, l'abandonament dels cadàvers dels animals morts fou, antigament, una important font d'aliment per als gran ocells carronyaires, que visitaven la plana assíduament procedents de les serres que l'envolten. Per evitar conflictes entre els ramats i les aus, durant el període reproductor (abril-juny), cal procurar mantenir els ramats fora dels indrets on detectem la presència d'espècies protegides que fan niu a terra, com ara sisons o torlits, però també perdius o petits ocells terranejants, com sits i cogullades. Quan es condueix el bestiar a abeurar al riu, cal procurar fer-ho sempre en els indrets preparats per a tal finalitat, de manera que s'eviti la destrucció generalitzada de la vegetació riberenca i dels marges del riu. Finalment, també cal respectar les normatives referents a l'ús del foc, ja que la seva utilització inadequada pot destruir hàbitats essencials per a les aus o fins i tot els seus nius amb ous i polls.
La ramaderia intensiva actual, basada en el manteniment del bestiar estabulat i fortament concentrat, no comporta beneficis per a l'avifauna i, a més, tendeix a produir una gran quantitat de residus que han de ser correctament gestionats. En especial, cal evitar la contaminació dels sòls i de les aigües amb aquests residus, i complir les normatives existents pel que fa al seu tractament i eliminació.
L'existència de la ramaderia extensiva ha estat tradicionalment un factor molt positiu per a l'avifauna. La presència de ramats és molt important per al manteniment adequat dels ambients necessaris per a molts ocells que requereixen prats i zones obertes per viure, sempre que no es produeixi una sobrepastura. Igualment, les tradicionals basses per abeurar el bestiar solen ser un punt molt adequat per a l'establiment de petites poblacions d'ocells i altra fauna aquàtica. Finalment, l'abandonament dels cadàvers dels animals morts fou, antigament, una important font d'aliment per als gran ocells carronyaires, que visitaven la plana assíduament procedents de les serres que l'envolten. Per evitar conflictes entre els ramats i les aus, durant el període reproductor (abril-juny), cal procurar mantenir els ramats fora dels indrets on detectem la presència d'espècies protegides que fan niu a terra, com ara sisons o torlits, però també perdius o petits ocells terranejants, com sits i cogullades. Quan es condueix el bestiar a abeurar al riu, cal procurar fer-ho sempre en els indrets preparats per a tal finalitat, de manera que s'eviti la destrucció generalitzada de la vegetació riberenca i dels marges del riu. Finalment, també cal respectar les normatives referents a l'ús del foc, ja que la seva utilització inadequada pot destruir hàbitats essencials per a les aus o fins i tot els seus nius amb ous i polls.