Ocells de Lleida és una iniciativa de l'Associació Montsec i EGRELL 

 




El paper dels caçadors

A la Plana de Lleida hi ha una arrelada tradició cinegètica, centrada principalment en la caça d'aus com la perdiu roja o la guatlla, però també del tudó i la tórtora, o dels tords i les grives, a part de mamífers com el conill. En les dues darreres dècades, algunes d'aquestes espècies han patit una forta regressió, en part ocasionada per l'excessiva pressió cinegètica que no s'ha ajustat als canvis que han tingut lloc en les poblacions d'aquestes aus i en el medi rural. D'altra banda, la persecució dels depredadors en els vedats de caça ha comportat i encara comporta la mort de centenars d'ocells rapinyaires i còrvids, a trets o enverinats. Actualment, les repoblacions amb perdius, faisans o guatlles de granja supleixen la manca d'animals salvatges, fet que comporta nous impactes sobre les poblacions d'ocells, ja que amb aquestes reintroduccions s'escampen malalties i s'altera el comportament natural de les aus. La caça, ben entesa i practicada, pot ser un aliat extraordinari en la conservació del medi natural, però cal seguir algunes normes bàsiques que, per bé que puguin semblar trivials i tòpiques, són massa sovint ignorades:

  • No abatre, capturar o eliminar espècies diferents de les autoritzades per la llei en els períodes i indrets autoritzats, ni utilitzar sistemes de captura o mort no autoritzats. La caça amb reclams, vesc o paranys i altres sistemes considerats tradicionals per agafar fringíl·lids o tords han de ser eradicats.
  • Una de les principals responsabilitats del caçador és saber adequar el nombre de captures a les possibilitats de les poblacions locals. Prèviament a la temporada de caça, cal fer avaluar les poblacions cinegètiques per professionals que utilitzin mètodes fiables i contrastats. Cal establir l'abundància i l'estructura d'edats de la població per tal de saber quants animals poden ser abatuts. Un cop es coneixen els efectius precinegètics de les diferents espècies, cal establir les quotes de caça de manera que es garanteixi el manteniment de les poblacions en els anys successius. Així, per exemple, en el cas de la perdiu roja, en un any en què la reproducció hagi estat favorable (6 joves per parella o més), no convé extreure més d'un 30% de la població precinegètica. En un any de reproducció moderada (4-5 joves per  parella), no superarem el 25%, i ens abstindrem de caçar si l'èxit reproductor ha estat baix (inferior a 2 joves per parella), ja que ens exposaríem a una forta davallada poblacional.
  • Eviteu la proliferació de vedats intensius, on es caça durant gran part de l'any i on s'alliberen gran quantitat d'animals de granja poc temps abans de la captura. Aquest tipus d'ús cinegètic causa un estrès constant sobre les poblacions d'animals salvatges, que acaben desapareixent, i introdueix nombroses malalties i gens aliens a les poblacions locals.
    Mireu de recórrer el mínim possible a les repoblacions. Les repoblacions són un instrument per reforçar o restablir poblacions malmeses, i no un mitjà per sembrar el camp de peces de caça per un o dos dies. Una repoblació només pot acomplir el seu objectiu si entre el moment de l'alliberament dels animals i el moment de l'aixecament de la veda s'ha deixat transcórrer, com a mínim, un període reproductor complert, durant el qual els animals alliberats han pogut adaptar-se i reproduir-se. En el cas de la perdiu roja, les repoblacions només poden ser necessàries en àrees on les densitats s'hagin reduït per sota de 3 parelles/100 ha. En aquests casos, si s'emprèn una repoblació, cal realitzar-la de manera que es garanteixi el nul o mínim impacte sobre el medi i sobre les poblacions locals de la mateixa o altres espècies. Això implica un control de l'origen, genètic i sanitari, dels animals alliberats i l'ús de sistemes d'alliberament que garanteixin la perfecta adaptació al medi dels animals.
  • En la mesura que sigui possible, cal promoure i dur a terme actuacions de millora dels hàbitats de les espècies cinegètiques, en col·laboració amb municipis, pagesos i ramaders.
  • Els ocellaires, caçadors d'ocells de cant, han de fer servir sistemes de captura selectius, que en cap cas comprometin la supervivència de les aus que no interessen,  i han d'ajustar-se als límits, períodes i sistemes de captura autoritzats.



SERRES I PANTANS DEL NORD DE LA PLANA



Recorregut:
Itinerari pel nord de la Plana.

Duració aproximada:
3 hores o més.


BERNAT PESCAIRE Ardea cinerea

Zona: Basses

Llocs d'observació:
-Embassament d'Utxesa-Secà
-Pantà de Sant Llorenç de Montgai
-Embassament de Riba-roja
-Bassa del Pas
-Riu Segre
-Estany d'Ivars d'Urgell


Agraïments

Aquest web no hagués estat possible sense la col.laboració de:

"Els ocells de la Plana de Lleida"

-Pagès Editors

-Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya

-Castells de Lleida



Els ocells de la Plana de Lleida

Les fitxes de les aus pertanyen al llibre "Els ocells de la Plana de Lleida", de l'editorial Pagès Editors.

Editors:
Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Santi Mañosa Rifé, Francesc Moncasí Salvia, Jordi Solans Oste.

Autors:
Raül Aymí Cubells, Jaume Bonfil Solsona, Gerard Bota Cabau, Jordi Calvet Gaya, Joan Estrada Bonell, Félix Fernández Calvillo, Jordi Juanós Amperi, Santi Mañosa Rifé, Ramon Masip Aragonès, Francesc Moncasí Salvia, Toni Nievas Castro, Eladi Ribes Vidal, Jordi Solans Oste, Anna Varea Polo, Steve West, i, Antoni Curcó Masip, Anna Folch Albareda, David Giralt Jonama, Ramon Minguet Vidal, Jaume Orta Sagalàs, Manel Pomarol Clotet, Francesc Pont Torné, Roger Pont Torné, Joan Real Ortí, Xavier Revés Noriega i Jordi Soldevila Roig.

Podeu comprar-lo a la seva web.


Associació del Montsec - info@montsec.org 

Pont Romà
La Torreta dAnya
El Campell
Palou del Riu
Cal Gardi
Can Pau de Stes. Creus
Cal Pallarés
Cal Solsona
Les Golfes de Cal Caterino
Cal Xeco
Cal Eric
Cal Gravat
Cal Alejandro- Hab. Mirador
Ca la Núria
Golfes de Cal Gravat
Escola de Palau
Cal Tonet
Escola de Pallerols
Escola del Puig
Cal Valeri
Cal Martí
Masia Els Arquells
Poy de Samalús
Casa Vila
Cal Taverner
Cal Princesa
Ca la Viuda
Cal Metge
Pati de Tarrés
Cal Secretari
Ca la Mestra
Cal Mestre
Mas del Castell dOlost
Cal Miger
Pla de Besora
Masia lAmpurdanés
Masia Vilardaga
Mas den Bosch
LAlberg de la Torra
Mas Castells
Cal Canela
Cases del Castell
Cal Vila de lAlzina
Cal Alejandro - Hab. Abadia
1