El paper de l'excursionista

El turisme i l'oci associats al gaudi de la natura són activitats que es troben en expansió a la Plana de Lleida, ja que les contrades de la plana ofereixen unes grans possibilitats en aquest sentit. Cal, des d'un principi, desenvolupar aquestes activitats ordenadament, de forma que siguin compatibles amb la conservació dels valors naturals, i que s'evitin conflictes amb altres usos del territori. Durant anys, les aus de les àrees conreades i profundament fragmentades característiques de la plana han adaptat el seu comportament a la presència de persones al seu medi. Han après a no desconfiar del pagès que neteja la vinya o del que llaura amb el tractor. Però eren temps en què les aus eren abundants i els ambients molt més rics. Avui proliferen arreu excursionistes, motoristes, ciclistes, vehicles tot terreny i observadors o fotògrafs d'ocells en qualsevol moment de l'any, que els poden causar destorbs involuntàriament. Els ocells són particularment vulnerables durant l'època de reproducció, ja que si s'espanten i abandonen el niu és fàcil que es malmetin els ous o els polls. En l'àmbit institucional, cal una ordenació clara dels usos recreatius del territori, condicionant i senyalitzant àrees i camins on es puguin desenvolupar aquestes activitats. A escala individual, cal seguir aquestes indicacions, i obeir un codi ètic i de respecte envers l'entorn sempre que ens trobem al camp:

• Si ens desplacem en qualsevol mena de vehicle,  cal no abandonar mai els camins.
• El soroll molesta enormement les aus. Els impedeix comunicar-se pel cant i els fa fugir dels seus nius o dels llocs d'alimentació. Evitem, doncs, produir sorolls estridents quan estiguem al camp.
• Si detectem la presència de nius d'ocells, mirem de mantenir-nos-en allunyats.
• Els gossos i gats que volten sense control pels camps i boscos destrueixen un gran nombre de nius d'ocells. Evidentment, és essencial lluitar contra l'abandonament d'aquests animals domèstics. Però també és important que els posseïdors de gossos i gats no els deixin anar sols durant el període comprès entre març i juliol, que és el de màxima activitat reproductora de les aus. Durant aquests mesos, cal tenir els animals a casa i treure'ls a passejar sempre sota el control del propietari.
• Respecteu les normatives sobre l'ús del foc al camp, i sigueu prudents per evitar els incendis, que destrueixen els boscos i altres àrees de vegetació molt importants per a les aus, com ara marges de conreus i prats.
• Si trobeu un ocell ferit, el millor és avisar ràpidament algun centre de recuperació de fauna, per tal que se'n puguin fer càrrec. A les planes de Lleida tenim el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, de la Generalitat de Catalunya (vegeu l'adreça més endavant). Mentre esperem, podem posar l'ocell en una caixa de cartró ben tapada, però amb forats, amb un bon gruix de paper de diari al fons, i deixar-lo en un lloc fosc i tranquil. Sovint, a la primavera i l'estiu, es troben joves d'ocells caiguts del niu. El més freqüent és que els seus pares els continuïn alimentant fora del niu, atrets per la seva piuladissa i sovint, les seves probabilitats de sobreviure són més altes si no els toquem que si mirem de protegir-los o d'alimentar-los nosaltres mateixos. Deixem-los al seu lloc si no és que apreciem que realment els seus pares els han abandonat, que estan ferits o que es troben en una situació de perill. Penseu, també, que en el cas d'ocells rapinyaires o altres amb urpes o becs llargs i forts, cal anar molt amb compte en manipular-los, ja que ens poden fer molt mal. Per capturar-los cal tirar-los una manta o drap al damunt i subjectar les potes i el bec constantment, per tal que no ens puguin esgarrapar o picar.